Firefly Alpha

Firefly Alpha

Funció	Vehicle de llançament lleuger
Fabricant	Firefly Aerospace
País d'origen	Estats Units d'Amèria
Cost de llançament (2025)	$15 milions
Mides
Alçada	29 m
Diàmetre	1,82 m
Massa	54.000 kg
Trams	2
Capacitat
Càrrega útil en LEO	1.000 kg[1]
Càrrega útil en SSO	600 kg
Història de llançaments
Estat	En desenvolupament
Llocs de llançament	Vandenberg Air Force Base SLC-2W[2][3] Cape Canaveral Air Force Station SLC-20[4]
Vol inaugural	Desembre de 2020 (planificat)
Primera stage
Diàmetre	1,82 m
Motors	4 × Reaver 1
Impuls	736,1 kN
Impuls específic	295.6 segons (2.899 km/s)
Combustible	RP-1 / LOX
Segona stage
Diàmetre	1,82 m
Motors	1 × Lightning 1
Impuls	70.1 kN
Impuls específic	322.0 segons (3.158 km/s)
Combustible	RP-1 / LOX

Primer llançament del Firefly Alpha, el 3 de setembre de 2021.

Firefly Alpha (Firefly α) és un vehicle de llançament orbital de dues etapes d'un sol ús en desenvolupament per la companyia estatunidenca Firefly Aerospace.[1]

Disseny

Compta amb dues etapes amb un diàmetre d'1,82 m i una alçada conjunta de 29 m. L'estructura de les etapes i els seus dipòsits és de fibra de carboni, permetent un menor pes en comparació amb altres materials. La primera etapa és propulsada per 4 motors Reaver 1 i la segona per un sol motor Lightning 1, ambdós cremen RP-1 (un tipus de querosè) amb oxígen líquid per aconseguir l'impuls.[3]

Història operativa

El primer llançament del Firefly Alpha va ser el 3 de setembre de 2021, però no va arribar a l'espai degut a un problema amb la seva primera etapa.[5] La segona missió va enlariar-se l'1 d'octubre de 2022, assolint un èxit parcial, ja que va arribar a l'espai però els 7 satèl·lits transportats es van situar a una òrbita menor a la desitjada. Degut a això la seva òrbita va decaure i van ser destruïts al cap de poc dies.[6][7][8]

Llocs de llançament

Firefly Aerospace utilitza la base aèria de Vandengerg a Califòrnia. Concretament des del complex de llançament SLC-2W, utilitzat anteriorment per al llançament de coets Thor-Agena i Delta II.[2] També tenen previst operar des de Cape Canaveral Air Force Station.[4]

Referències

1. «Firefly Alpha». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 30 març 2018].
2. «Firefly's commercial satellite launcher to use Delta 2 pad at Vandenberg». Spaceflight Now, 02-05-2018 [Consulta: 3 maig 2018].
3. «Firefly Alpha Payload User's Guide». Arxivat de l'original el 28 de setembre 2019. [Consulta: 18 novembre 2019].
4. «Resurrected Firefly Aerospace will take over a launch site at busy Florida spaceport». The Verge, 22-02-2019. [Consulta: 26 agost 2020].
5. «Firefly's Alpha rocket explodes on inaugural test launch». Spaceflight Now, 03-09-2021.
6. «Watch Firefly's Second Orbital Launch Attempt Of Their Alpha Rocket!». Everyday Astronaut. Arxivat de l'original el 1 October 2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
7. «CelesTrak: International Designator 2022-122». Celestrak. [Consulta: 7 octubre 2022].
8. «Reception of raw telemetry from PocketCubes QUBIK 3&4», 03-10-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].

Vegeu també

• Coet Electron
• LauncherOne
• Vehicle de llançament lleuger