|
Festina lente Festina lente és una llatinada procedent de l’oxímoron grec «σπεῦδε βραδέως»(<<speûde bradéōs>>), amb una traducció textual que és <<afanya’t lentament>>. Aquesta expressió ens demana de manera molt significativa actuar amb diligència però sense atabalament ni precipitació.[1] HistòriaSuetoni va ser qui va consolidar aquesta frase, en posar-la en boca de l’Emperador August, per il·lustrar la seva actitud a l’hora de tractar amb soldats i generals de les tropes que dirigia.[2][3] Uns dels pilars fonamentals del primer emperador Romà (August), era recuperar el que havien perdut en el transcurs del temps: tradicions, valors… [4] August criticava sovint els seus comandants militars que “s’apressessin lentament”, perquè ell tenia el pensament que la imprudència era una condició perillosa per a un oficial del seu comandament.[1] Les monedes romanes fetes servir durant l’època d'August i posteriorment Titus portaven diversos emblemes que simbolitzaven l’adagi festina lente, que està compost per un dofí i l’àncora. Expressió artística i Festina lenteL'expressió festina lente està simbolitzada amb una àncora i la marca d’un dofí. En aquesta expressió el dofí representa “la presa, la precipitació, el afany… i l’àncora representa “la lentitud, la tranquil·litat, la calma…[1] FormaL'expressió festina lente està construïda a partir de l’imperatiu del verb “festinare” (‘afanyar-se’, ‘apressar-se’), i l’adverbi “lente” (‘lentament’, fixat a partir de l’adjectiu lentus, ‘lent’), que està construïda per un oxímoron que ens mou a actuar amb rapidesa, però sense atabalar-se.[4] SignificatEl significat d’aquest mot llatí és que les activitats s’han de realitzar amb equilibri adequat i amb diligència. També és una contradicció en els termes ja que significa ràpid i lent.[4] Expressions similars a Festina lente actuals
PronúnciaAquest lema te una pronúncia molt simple, només cal destacar que s’ha de pronunciar amb l'accent prosòdic a la “i”: festína lente.[6] UsosAquesta expressió llatina es pot veure utilitzada en diferents llibres, en diferents faules, diferents expressions artístiques… La vida lentaEn el llibre de Xavier Pla, pròleg a La vida lenta de Josep Pla, es pot veure un ús d'aquest llatinisme: “La vida lenta té l’avantatge de remetre també a altres títols de Pla, pensem en La vida amagada, sisè volum de l’Obra Completa. La <<lentitud>>, d’altra banda, sempre ha estat en concepte positiu en el vocabulari de Pla. Potser algun lector també hi sabrà trobar el ressò d’una antiga locució llatina, feta a partir d’un oxímoron festina lente (<<afanya’t lentament>>). I, és clar, encara, una referència clara als famosos versos, certament, melancòlics, del poema Le pont Mirabeau d'Apollinaire: <<Comme la vie est lente/ Et comme l’Espérance est violente>>.” El retorn de VoltaireEn el llibre El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez, també es pot observar un ús d’aquest llatinisme: “Tothom volia tocar-lo, saludar-lo, els crits, les admiracions, els ànims, la gent s’eixamava (verb eixam) eufòrica al seu voltant. Ell patia perquè la representació d’Irene estava a punt de començar, calia apressar-se… Sense avís previ, lo va vindre a la ment el proverbi llatí: festina lente… D’on havia vingut aquella veu, d’on havia sorgit aquella inspiració, que era el que l’havia dictat?… Festina lente, apressa’t a poc a poc…” Vides dels dotze CèsarsEn el llibre Vides dels dotze cèsars, de Suetoni, també es pot veure un exemple d’aquest llatinisme:
August deia que per ser un general perfecte no pot precipitar-se ni explicar alguna cosa que comporti una guerra. I per això ell repetia el mot “afanya’t lentament” (festina lente), “és millor un general prudent que no un d'intrèpid” i “es fa prou de pressa tot el que es fa bé”.[4] FaulaIsop (grec del segle vii aC i autor de l'antiguitat grecollatina), amb la famosa faula de la llebre i la tortuga, ens fa recordar el valor de la lentitud “sempre que vaig acompanyada de tenacitat i voluntat de fer la feina ben feta; cal, doncs, com la tortuga que guanya la cursa a la llebre, persistir en les empreses malgrat que aparentment les facultats per dur-les a terme no siguin òptimes. I fer-ho, sobretot, sense precipitació ni supèrbia”.[4] Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
