ca Fersmita

Fersmita
	;
Fórmula química	(Ca,Ce,Na)(Nb,Ta,Ti)₂(O,OH,F)₆
Epònim	Aleksandr Fersmann
Localitat tipus	filó No. 37A, Llac Buldym, muntanyes Vishnevye (Vishnyovye; Cherry), óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DG.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.10b
Dana	8.3.3.1
Heys	18.2.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 15,02Å; b = 5,73Å; c = 5,22Å
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,070 nβ = 2,080 nγ = 2,190
Birefringència	δ = 0,120
Angle 2V	mesurat: 20° a 25°, calculat: 36°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1946
Símbol	Fsm
Referències

Característiques

La fersmita és un òxid de fórmula química (Ca,Ce,Na)(Nb,Ta,Ti)₂(O,OH,F)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 4,5. La fersmita, que és similar a la fergusonita, és un dels niobats amb més baix contingut de titani. És semblant també a la vigezzita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fersmita pertany a «04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: euxenita-(Y), kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), uranopolicrasa, itrocrasita-(Y), fergusonita-(Y)-β, fergusonita-(Nd)-β, fergusonita-(Ce)-β, itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.

Va ser descoberta a mitjans del segle xx al filó No. 37A, situat al llac Buldim, a les muntanyes Vixnóvie, dins l'óblast de Txeliàbinsk (Districte Federal dels Urals, Rússia). És una espècie mineral que ha estat descrita a tots els continents del planeta, a excepció de l'Antàrtida.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fersmita