ca Ferran Ari%C3%B1o i Barber%C3%A0

Ferran Ariño i Barberà
Biografia
Naixement	23 febrer 1930 ; Barcelona
Mort	19 març 2014 (84 anys); l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)
Diputat al Parlament de Catalunya
	21 gener 1985 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ; ← Joan Vallvé i Ribera ; Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Dades personals
Residència	Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, economista, empresari
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Membre de	Acció Catòlica Independent ; Associació d'Editors en Llengua Catalana

Ferran Ariño i Barberà (Barcelona, 23 de febrer de 1930 — l'Ametlla del Vallès, 19 de març de 2014) fou un economista, empresari i polític català. Fou candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona el 1978 i diputat per CiU al Parlament de Catalunya.

Trajectòria

Estudià Peritatge mercantil, empresarials i sociologia. Va exercir càrrecs directius en empreses d'alimentació, farmacèutiques i editorials. Va ser conseller de la Caixa de Barcelona i del diari Avui, coordinador de la revista Oriflama i va escriure articles a Catalunya Exprés. També fou director general de l'empresa que impulsà la Gran Enciclopèdia Catalana i fou vocal de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.^[1]

President de l'Acció Catòlica Independent, va tenir un paper important en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya el 1976 i participà en les campanyes Català al carrer i Català a l'escola. Alhora, vinculat a la directiva del Futbol Club Barcelona des de 1972, fou president del Barcelona Atlètic i candidat a la presidència a les primeres eleccions democràtiques al club el 1978, però fou derrotat per Josep Lluís Núñez.^[2]

El 1985 va substituir en el seu escó Joan Vallvé i Ribera, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. De 1987 a 1988 fou Secretari de la Comissió de Política Cultural i de la Comissió per al Seguiment dels Jocs Olímpics de 1992. De 2000 a 2004 fou president de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC).^[3]