Fernando Puig de la Bellacasa y Aguirre

Fernando Puig de la Bellacasa y Aguirre

Biografia
Naixement	1r agost 1952 (72 anys) Madrid
Subsecretari de Sanitat
19 d'abril de 2004 – 13 de juliol de 2007
← Pablo Vázquez Vega Consuelo Sánchez Naranjo →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	advocat
Membre de	Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat
Premis
(2009)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Fernando Puig de la Bellacasa y Aguirre (Madrid, 1 d'agost de 1952) és un advocat madrileny i alt funcionari de l'Estat. Membre del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat, és cosí germà del diplomàtic José Joaquín Puig de la Bellacasa i d'Esperanza Aguirre.[1]

Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, ha estat director general de Cooperació Informativa en Presidència del Govern, conseller d'Informació a l'Ambaixada d'Espanya a França, director general de Política Interior[2] i sotssecretari del Ministeri de l'Interior.[1]

El 1995 va ser nomenat director de l'Oficina Espanyola de Turisme a París i, posteriorment, va ser director del Palau de Congressos de Madrid. El 2004 va ser nomenat sotssecretari de Sanitat i Consum i, el 2007, secretari d'Estat de Cooperació Territorial. El 2010, va ser secretari general de Relacions Institucionals i Coordinació del ministeri de Foment fins que, el 2012, Miguel Cardenal el va nomenar subdirector general d'Esport Professional i Control Financer al CSD, on va auditar i fiscalitzar les federacions esportives espanyoles de taekwondo, tennis, bàsquet i futbol i va iniciar processos contra els seus presidents.[3] L'abril de 2017 es va incorporar com a conseller d'Educació a l'Ambaixada d'Espanya a París.[1]

Referències

1. «Así es el alto funcionario que ha hecho tambalearse a cuatro federaciones deportivas españolas - elEconomista.es» (en castellà). El Economista, 19-07-2017.
2. Brunet, José María «Fernando Puig de la Bellacasa, a Interior». La Vanguardia, 05-05-1990.
3. Castelao, Eduardo J. «Puig de la Bellacasa, el azote de los presidentes» (en castellà). El Mundo, 18-07-2017.