Fernande Peyrot
Fernande Peyrot (Ginebra, 21 de novembre de 1888 - Ginebra, 10 de març de 1978) va ser una compositora i professora de música suïssa. L'obra de Peyrot abasta diferents gèneres i inclou un gran nombre d'obres corals i música de cambra, diverses obres orquestrals i partitures per al teatre de titelles de Ginebra. Les seves composicions es van tocar sovint en festivals de l'Associació de músics suïssos, o per diferents grups de Ginebra. El director suís-francès Ernest Ansermet va estrenar la seva Masse el 1918 i la seva La petite sirène el 1949.[1] ![]() BiografiaFernande Peyrot va estudiar al Conservatori de música de Ginebra, amb Ernest Bloch i Émile Jacques-Dalcroze al Conservatori de música de Ginebra. Al 1916 va obtenir el Diploma Superior del Ritme, un mètode pedagògic musical elaborat per Jacques-Dalcroze, i integrat per l'Institut Jacques-Dalcroze, on més tar ensenyarà harmonia i improvisació durant 50 anys.[2] L'any 1919 s'instal·la a París, on continua els seus estudis de composició a l'École Normale de Musique de Paris amb André Gédalge i Paul Dukas. Allà difondrà el mètode rítmic que havia adquirit a Ginebra, impulsat per Dalcroze.[3] Un any més tard, torna a la seva ciutat natal i reprèn la docència a l'Institut Jacques-Dalcroze, mentre continua amb la seva carrera compositiva. Ella va ser l'encarregada de compondre l'obra per a la inauguració de l'exposició SAFFA al 1958 a Zúric. La peça Intrada va ser interpretada a Wasserkirche per l'orquestra femenina de l'exposició, en presència dels membres del Consell federal. El concert va ser dirigit per Heidi Salquin. Es va poder escoltar en directe a la ràdio genovesa.[4] Formà part de l'Association des artistes musiciens de Genève. Estil compositiuLa música de Fernande Peyrot es caracteritza per una expressivitat extremadament íntima, i sense manca de precisió rítmica i dinàmica detallada. En una entrevista de la periodista Blanche Strubin a "Tribune de Geneve" el 7 d'abril de 1962, Fernande Peyrot afirma que la composició és un acte temerari i no premeditat. Defensa que no pot adherir-se a la tècnica serial, a un sistema preestablert; només quan les coses estan fetes s'adona del que ha aconseguit.[1] Composicions per a guitarraLes primeres obres conegudes de Peyrot per a guitarra foren un conjunt de quatre Prèludes publicats al 1986 por Hug & Co. (Zurich) i una Petite Suite per a guitarra amb data de 1954, dedicada al guitarrista espanyol José de Azpiazú.[5] Composicions per Andrés SegoviaAl maig de 2001 es va trobar el manuscrit d'un conjunt de quatre Prèludes entre els papers de la Fundació Andrés Segovia a Linares (Espanya), un dels quals porta la dedicatòria para Andrés Segovia. Dos d'aquests quatre Prèludes són idèntics als publicats per Hug amb els números 1 i 3; altre dels preludis de l'arxiu de Segovia sembla que és el mateix que el Prèlude 4 del conjunt Hug, però transposat un to més baix; i hi ha un Preludi curt que falta al conjunt Hug, mentre que el Preludi 2 del conjunt Hug no s'ha trobat a l'arxiu de Segovia. Existeixen, doncs, cinc preludis, dels quals un no està publicat. Una altra composició és Tema i variacions, la qual l'Arxiu Segòvia conserva el manuscrit original, i que no està inclosa a l'arxiu Peyrot de Ginebra. L'únic exemplar que es conserva d'aquesta obra és el que Fernande Peyrot va regalar a Andrés Segovia. La va conservar amb cura tot i no interpretar-la públicament als recitals. ObraFernande Peyrot compta amb un repertori d'obres divers i per diferents formacions. Va escriure tant música vocal (cors, cançons i petites melodies) com música instrumental, sobretot per formacions de cambra, encara que també té composicions per orquestra i instruments solistes (piano, guitarra, violí).
ReconeixementL'any 1950 va ser premiada al Concours international des femmes compositeurs que es celebrà a Basilea, amb els seus dos Trio per veu femenina i harpa.[3] L'any 1961 guanyà també amb un Trio per flauta, violí i violoncel en un concurs a Mannheim.[3] El Conservatoire Musique de Genève va oferir a Fernande Peyrot un concert amb motiu del seu 60è aniversari, on va interpretar obres seves.[3] A Ginebra, les seves obres s'estrenaven amb freqüència per intèrprets de la zona i les seves composicions formaven part del seu repertori. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia