Federico Zuccaro

Federico Zuccaro

Biografia
Naixement	1539 ^(Gregorià) Sant'Angelo in Vado (Itàlia)
Mort	20 juliol 1609 (69/70 anys) Ancona (Itàlia)
Residència	Palau Zuccari
Activitat
Camp de treball	Pintura, arquitectura i art
Lloc de treball	Londres (1574–1580) Florència (1561–1565) Roma
Ocupació	pintor, dissenyador, artista visual, teòric de l'art, arquitecte, dibuixant, artista
Membre de	Acadèmia de Sant Lluc Accademia delle Arti del Disegno
Gènere	Retrat
Moviment	Renaixement i manierisme
Professors	Taddeo Zuccaro i Giorgio Vasari
Família
Pare	Ottaviano Zuccari
Germans	Taddeo Zuccaro

Federico Zuccaro (italià: Federico Zuccari) (Sant'Angelo in Vado, 1539 ^(Gregorià) - Ancona, 20 de juliol de 1609) va ser un pintor, arquitecte i escriptor d'art italià. Va ser alumne del seu germà Taddeo Zuccaro, a qui va ajudar en els seus treballs en el Vaticà i en el Palazzo Caprarola.

El Duc de Toscana Cosimo I li va cridar després a la seva cort a Florència, per a acabar allí la decoració de la cúpula de Santa Maria del Fiore, iniciada per Giorgio Vasari. Cap a 1586 va seguir la crida del rei Felip II i es va traslladar a Madrid, treballant en la decoració del monestir de l'Escorial. Fonamentalment es va dedicar a pintar retaules i frescos. Per encàrrec del Papa Gregori XIII, va començar a pintar la "Capella Paolina" al Vaticà, però, per una venjança, va haver de fugir el 1574 a Londres, on va passar sis anys a la cort, pintant sobretot retrats.

Els quadres més coneguts d'aquesta època són els retrats de les reines Isabel I i Maria Estuard. El 1580 es va traslladar a Venècia creant per al Palau dels Duxs el seu quadre "La humiliació de Barbarroja". El Papa Gregori XIII va animar a Zuccaro a retornar a Roma, per a acabar la "Capella Paolina" i així ho va fer.

Va retornar a Roma, on va fundar l'Accademia di San Luca, de la qual va ser el primer President o Principe. A més de la seva activitat pictòrica, Zuccaro va treballar també en el camp de la teoria de l'art.

Resurrecció de Llàtzer