FakaleitīUna fakaleitī (leitī o fakafefine, «dama») és un individu de Tonga assignat a home al néixer que té una expressió de gènere femenina. El terme «fakaleitī» està format pel prefix «faka-» (a la manera de) i «leitī» (manlleu de la paraula anglesa lady, «dama») Les mateixes fakaleitīs prefereixen anomenar-se leitī o dames.[1] Tot i que les leitī a Tonga no s'associen necessàriament amb les identitats LGBT del món occidental, les que creixen a les comunitats de migrants de Tonga a Nova Zelanda, Austràlia i els Estats Units d'Amèrica poden trobar un major nivell de comunitat i afinitat amb aquestes identitats similars que la comunitat leitī a Tonga. Les leitī o fakafefine són semblants a les fa'afafine samoanaes i les māhū hawaianes. L'Associació de Leitis de Tonga (Tonga Leitis' Association, TLA) organitza el certamen Miss Galaxy a Tonga. També han participat en la reforma de les lleis d'influència colonial sobre la vida de les leitī que romanen a Tonga. El 2018 es va fer un documental, Leitis in Waiting, sobre el fundador de l'associació de leitīs Joey Mataele i els esforços de l'Associació de Leitis de Tonga.[2] Mataele també treballa amb el Pacific Equality Project, un grup sense ànim de lucre que defensa la despenalització de les persones LGBT de les lleis postcolonials a les illes del Pacífic.[3] TerminologiaEl terme «fakaleitī» està compost pel prefix tongalès faka- (a la manera de) i leitī, manllevat de l'anglès lady (dama). El terme «fakafefine» (a la manera de les dones) també és present. Les dues paraules designen realitats diferents: fakafefine és una figura més antiga i clàssica d'homes que es dediquen a activitats femenines tradicionals, mentre «fakaleitī» és una figura més recent i controvertida designa persones que s'identifiquen amb el gènere femení i que busquen imitar les dones occidentals.[4] FakafefineLes fakafefines són persones anatòmicament masculines, però que assumeixen rols de gènere tradicionalment assignats a les dones i duen a terme les tasques reservades a les dones: tenir cura de la llar i dels nens, fer estores i tapes.[4] Es vesteixen com dones i passen la major part del seu temps amb elles, però les fakafefine no busquen destacar la seva feminitat ni la seva sexualitat.[4] Per tant, aquestes persones s'identifiquen amb un model femení tradicional de Tonga. No obstant això, la fakafefina es pot associar amb grups d'homes, cosa que no és possible per a les dones, i històricament algunes fakafefines han estat cridades a la guerra.[4] Es tracta per a Françoise Douaire-Marsaudon de «figures que pertanyen al repertori històric local».[4] La població tongana fins i tot creu que ser fakafefina és hereditari i es transmet en la família, «la qual cosa significa que les fakafefines no són responsables per se de la seva transformació de gènere i, per tant, no són estigmatitzades».[5] La integració social d'aquestes persones no sempre és òbvia, i les nenes fakafefines s'enfronten a les burles dels seus companys.[6] FakaleitīLa figura de la fakaleitī ha aparegut més recentment a la societat tongana i és molt més controvertida.[7] Aquestes persones assignades masculí al néixer tenen una expressió de gènere que s'acosta al model de la dona occidental, com una lady (dama): maquillatge, vestimenta i comportament que destaquen la sexualitat femenina, que és «tot completament contrari als cànons de la feminitat tradicional».[7] Les fakaleitī són molt menys acceptades que les fakafefines i sovint es veuen com el resultat d'una occidentalització nociva. Aquestes persones estan associades amb el turisme o l'espectacle, però també amb la prostitució.[7] Algunes fakaleitī són rebutjats pels seus familiars i són víctimes de violència.[7] A Tonga, el masclisme es defineix sovint com el contrari de la feminitat, i la fakaleitī pot ser un exemple del que no cal ser com a home.[8] Tanmateix, la percepció d'una fakaleitī sovint varia dins de les famílies de Tonga.[8] Un tercer gènere?L'antropologia sovint ha classificat les fakafefine i les fakaleitī com a pertanyents a un tercer sexe, que no seria ni masculí ni femení. No obstant això, Françoise Douaire-Marsaudon subratlla que aquestes persones se senten dones, adopten rols i comportaments femenins i, per tant, no es poden classificar en un tercer gènere més enllà del masculí o femení, ni en una categoria híbrida andrògina. A més, la fakafefine i la fakaleitī tenen relacions sexuals amb homes sense considerar-se homosexuals.[5] Es tracta, doncs, d'utilitzar l'anàlisi de l'antropòleg Niko Besnier, un gènere liminal, a cavall entre els límits de gènere, tot romanent dins d'un marc binari masculí/femení.[6] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia