|
Fabrice Éboué
Fabrice Éboué (Maisons-Alfort, Val-de-Marne, 7 de juny de 1977) és un humorista , director de cinema, actor, guionista i productor francès. BiografiaJoventut i formacióNascut el 7 de juny de 1977 a Maisons-Alfort (Val-de-Marne),[1][2] Fabrice Éboué es va criar a Vincennes, i després a Nogent-sur-Marne.[2][3] El seu pare, que va créixer al Camerun, va venir a França per estudiar medicina; avui treballa com a ginecòleg-obstetra. La seva mare, originària de Beaumont-en-Auge (Calvados) és professora agregada d'història. Els seus pares es van conèixer a Caen durant els seus estudis.[2] Fabrice Éboué té quatre germans i germanes.[3] Durant la seva joventut, Fabrice Éboué va formar part del grup de rap Club Splifton, produït pel raper i productor francès de G-funk Aelpéacha, resident a Joinville-le-Pont, i del qual es va fer amic. El raper esmenta aquesta amistat en una entrevista:
Després de ser expulsat de l'institut privat Albert-de-Mun, va continuar els seus estudis a Branly i Montalembert (Nogent-sur-Marne), així com al La Providence a Amiens.[5] Per tant, estava en el mateix establiment que el president de la República Emmanuel Macron, nascut el mateix any. Tanmateix, segons explica en el seu esquetx de l'espectacle "Adieu hier", abans havia repetit un any mentre E. Macron tenia un any per davant.[3] 2000-2008 : debut en escena i revelació còmica al cinema i la televisióDes de l'any 2000, ha actuat en diversos escenaris parisencs: al Blancs Manteaux, el 2005, al Théâtre de Dix Heures, al Trianon. Així va fer dos espectacles, Alleluia! i Envers et contre tout !, dirigits per Kader Aoun. El 2005, va interpretar el paper d'un sacerdot boig en un curtmetratge de Francis Lalanne, al costat de Jean-Pierre Castaldi i Christian Décamps.[6] Però va ser l'any 2006 el que va marcar un punt d'inflexió: va formar part del grup de joves humoristes escollits per Jamel Debbouze per formar el grup del Jamel Comedy Club. Va ser membre de la troupe fins al 2008, al costat de Frédéric Chau, Amelle Chahbi, Blanche Gardin i Thomas N'Gijol. Amb aquests dos últims, va escriure una sèrie imaginant el darrere de les seves aventures, titulada Inside Jamel Comedy Club. Composta de vuit episodis, la temporada única va ser emesa per Canal+ a principis de 2009. Al mateix temps, es va donar a conèixer en un programa de televisió: del setembre de 2006 fins al juliol de 2008 també va participar a T'empêches tout le monde de dormir, l'emissió de Marc-Olivier Fogiel per M6. 2008-2014 : Ràdio, escenari, debut cinematogràfic, escriptor de televisióDel 2008 al 2014, va treballar habitualment com a columnista a On va s'gêner, el programa de Laurent Ruquier a Europe 1. Fins i tot es va consolidar com un pilar de l'espectacle els darrers anys. El 2014, va seguir Laurent Ruquier i es va incorporar a Les Grosses Têtes a RTL, en què apareix amb menys regularitat. El març de 2009, l'humorista va ser elegit "Macho d'argent" per les Chiennes de garde per la frase: El feminisme, no sols són dones autoritàries o mal fotudes, també són lesbianes!. Va anar personalment a recollir el seu premi.[7] El 2010, va fer un paper secundari a la sàtira Fatal, de Michaël Youn.  L'octubre de 2010 va fer la seva primera pel·lícula amb el seu antic company del Jamel Comedy Club, Thomas N'Gijol, titulada Case départ, una comèdia sobre l'esclavitud, ambientada a les Antilles. També és un dels actors principals així com el guionista.[8] El 2011, el canal Comédie! va emetre la sèrie que va escriure amb Jérôme L'Hotsky, United colors of Jean-Luc.[9] 2014-2017 : guionista i director de cinemaEl 2014, va codirigir i escriure el guió de Le Crocodile du Botswanga, una comèdia contemporània que tracta sobre Françafrique i que caricaturitza certs homes de poder africans.[10] A finals del 2016, va tornar a la direcció: va rodar CoeXister, una comèdia centrada en un grup de música compost per un imam (Ramzy Bedia ), un rabí (Jonathan Cohen) i un sacerdot (Guillaume de Tonquédec). Eboué assumeix el paper de productor del grup.[11] La pel·lícula ha atret 650.000 espectadors amb un pressupost estimat de 10 milions d'euros. Des del 2018El 2018 l'humorista representa el seu tercer espectacle individual, Plus rien à perdre, que rep una nominació a la Molière de l'humor durant la 30a cerimònia , enfrontant-se a Jérôme Commandeur, Jamel Debbouze, Blanche Gardin i Manu Payet;[12] Blanche Gardin es va endur el premi.[13] A finals del 2021 va presentar el seu quart llargmetratge com a director, Barbaque. Interpreta un carnisser suburbà que s'enfronta a activistes vegans. El 2023, va fer una pel·lícula parodiant el Puy du Fou. Filmat en forma de fals documental, Gérald le Conquérant presenta un il·luminat nostàlgic del regne de Normandia interpretat pel director.[14] Completen el repartiment Vincent Solignac, Jean-François Cayrey, Serge Da Silva, Joaquim Fossi i Alexandra Roth entre d'altres.[15] Rodada a Normandia, la pel·lícula està produïda per Cinéfrance Studios i distribuïda per UGC.[16] Vida privadaDes del 2007, Fabrice Éboué és parella de l'actriu i humorista Amelle Chahbi. El 15 de gener de 2015, Amelle va donar a llum el seu primer fill, un nen anomenat Naël. L'1 de desembre de 2018 va revelar al plató del programa Les Terriens du samedi ![17] que se separava de la seva parella, després d'onze anys de vida en comú.[17] EspectaclesComèdia
Direcció de teatre
FilmografiaActorCinema
Guionista
Director
Música
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
