|
Fürstenberg
El comtat de Fürstenberg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya sorgida el 1236 i originada llegendàriament al començament del segle ix, amb un comte anomenat Unroch, suposat parent de Carlemany, que governava després del 800 a Urach. Els comtes d'Urach (en concret Egin IV) van heretar els dominis dels ducs Zahringen als districte de Baar a la Selva Negra el 1218 i Egin IV hi va construir el castell de Fürstenberg.
Egin V va morir el 1236 i va deixar diversos fills, un dels quals Enric (+1284) va fundar la línia de Fürstenberg, i un altre, Conrad, la línia de Friburg (Friburg de Brisgòvia). Dels altres, Egin V, Rudolf, i Berthold va continuar la línia d'Urach; Egin V va morir el 1236 i el va succeir el seu fill Berthold III. Aquesta línia es va extingir el 1260 passant a la línia de Friburg. Aquesta darrera es va dividir el 1387 en Friburg i Brisgau; la darrera va passar a Baden el 1404; la primera a Baden-Saufenberg el 1457 i finalment a Àustria el 1503. La branca de Fürstenberg es va dividir a la mort d'Enric entre el seu fill Frederic I (Fürstenberg branca jove), i un altre fill, Egin III, que va rebre Dillingen. La línia Dillingen es va extingir amb Joan IV el 1386.
La linea Baar es va extingir amb Frederic III, la dona del qual, Anna, era l'hereva del darrer comte de Wardenberg, i va aportar el territori de Heiligenberg amb títol comtal, i les senyories de Jungnau i Trochtelfingen el 1534. La branca de Heiligenberg va rebre el títol de prínceps de l'Imperi el 1664, però es va extingir el 1719 i la dignitat de príncep va passar a Motzkirch i a la branca de Stuhlingen que s'havia dividit el 1704 en Fürstenberg-Fürstenberg (el comte fou creat príncep de l'Imperi el 10 de desembre de 1716) i Fürstenberg-Weitra. El 1744 la línia Motzkirch es va extingir i l'herència es va dividir entre les dues branques: la sobirana de Fürstenberg-Fürstenberg (amb títol comtal i prínceps de l'Imperi), i la no sobirana, landgraves de Fürstenberg-Weitra. El 1762 la línia sobirana es va dividir en dos branques, la dels comtes de Fürstenberg-Fürstenberg i la del comtes de Fürstenberg-Pürglitz. La primera es va extingir el 1804 i va passar a la segona, que fou mediatitzada el 1806 i els seus territoris inclosos a Baviera i Wuttemberg. Els dominis del comtat de Fürstenberg incloïen el comtat de Heiligenberg (al nord del Llac Constança), els landgraviats de Stihlingen i Baar, i les senyories de Jungnau, Trochtelfingen, Hausen i Moskirch o Motzkirch, amb territori discontinu.  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fürstenberg |
Portal di Ensiklopedia Dunia
