La fàbrica de productes químics de Salvador Viñas i Pujol era un conjunt d'edificis situats al carrer de Valldonzella, 12 del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.[1]
Història
A la dècada del 1840, Pere Viñas tenia una fàbrica de productes químics i cerussa (Blanco de España) al carrer dels Tallers, 58 (antic 54).[2][3][4] A finals el 1850, el fabricant de productes químics Salvador Viñas i Pujol va adquirir en emfiteusi dues cases antigues (possiblement del segle xvi) al carrer de Valldonzella a Ramon Guix i Espanyol,[5][6] i el 1851 hi va fer construir una casa segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[7][1][5] Poc després, va ampliar la propietat amb l'adquisició en emfiteusi d'un solar contigu a Joan Calsapeu i Torné,[8] on va fer construir unes «quadres». Segons la carta de pagament de les obres, aquestes van costar un total de 17.048 lliures, 16 sous i 7 diners.[9]
Les noves instal·lacions van substituir les del carrer dels Tallers:[10][11]Valldoncella, 8. Fábrica de productos químicos y de albayalde de primera calidad. Se sirven pedidos á todos los puntos del reino. D. Salvador Viñas y Pujol.[12] Viñas va morir el 1868,[13] i el 1872, la seva vídua Josepa Marquet i Costa (†1890)[14] va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 2 CV, segons el projecte del mestre d'obres Josep Santigosa.[15]
El 1903, el representant de productes farmacèutics Franz (o Frans) Janssens va demanar permís per a construir-hi noves naus.[16]
El 1908 hi havia les oficines i magatzems de la Gran Empresa Funerària L'Egípcia,[17][18] i el 1916 s'hi va constituir la societat anònima La Industrial Metalúrgica, amb un capital de 20.000 pessetes i dedicada a la construcció i reparació de maquinària.[19][20] Posteriorment, s'hi instal·laren els tallers dels Almacenes Alemanes (després Capitol) del carrer de Pelai, així com altres petites indústries.[21]
El 2001, la finca, afectada pel PERI del 1985, va ser expropiada i posteriorment okupada.[22] Els okupes van presentar un projecte alternatiu per a convertir-la en un centre social amb espais per a la creació artística, un auditori i una llar d'infants, que fou rebutjat per l'Ajuntament.[22] Probablement per a evitar un procediment judicial i accelerar els tràmits, l'empresa mixta Foment de Ciutat Vella SA (FOCIVESA) es va avenir a una negociació, que es va saldar amb l'atorgament de dos contractes de lloguer en edificis de propietat municipal (en condicions anàlogues a les d'una protecció oficial de promoció pública), a canvi d'acordar-ne la data del desallotjament i una indemnització de 3000 euros per a la resta d'habitants no reallotjats, la qual va ser rebutjada.[23][22] Finalment, el maig del 2006 la fàbrica fou enderrocada (incloent-hi la xemeneia) per a l'obertura del carrer de Torres i Amat i la construcció d'una estació transformadora[24] i la biblioteca-mediateca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[25]
Descripció
La finca estava conformada per sis edificis disposats al voltant d'un pati central.[1]
Edifici 1: Situat a l'extrem més oriental de la parcel·la, es tractava d'un edifici d’habitatges de planta baixa i tres pisos i tres obertures per planta amb façana al carrer de Valldonzella.[1]
Edifici 2: Situat al sud de la parcel·la, es tractava d’un edifici de planta baixa, pis i terrat transitable amb façana al pati interior. La façana s'organitzava a partir de les obertures (galeria vidriada al pis superior i dues finestres a la planta baixa). Als baixos hi havia d'un arc carpanell tapiat i la coberta era amb forjat de bigues de fusta de secció rectangular amb llates i maons formant solera.[1]
Edifici 3: Situat al sector meridional del solar, era un edifici allargassat, lleugerament trapezoidal, de planta baixa, pis i coberta d’una vessant vers el pati interior. Les obertures (cinc per cada planta) eren d’arc escarser de maó massís i disposat en sardinell a la planta baixa. A l’interior, hi havia un únic espai sense compartimentar i forjat de bigueta metàl·lica amb taulons (llates) de fusta i paviment de ciment de pòrtland lliscat i buixardat. Fou construït l’any 1903.[1]
Edifici 4: Situat al costat més occidental de la parcel·la, es tractava d’un edifici trapezoidal de planta baixa, pis (també soterrani) i terrat transitable, amb tres obertures per planta. A l'interior, un espai diàfan amb una única compartimentació a l'angle sud-est (els envans eren de maó massís). Els forjats d'aquest ras de planta estava fet a base de bigues de fusta de secció rectangular amb revoltons d’obra.[1]
Edifici 5: Es tractava d'una construcció de planta baixa, pis i terrat transitable, i tancava el pati per la seva part septentrional. La façana tenia diversos cossos adossats: la xemeneia i una petita construcció (usada com a despatx. A més, havia sofert diverses modificacions internes com per exemple les comunicacions entre les plantes i el terrat. El forjat era de bigues de fusta de secció quadrada i revoltons d’obra; algunes reforçades amb taulons col·locats de cantell.[1]
Edifici 6: Construcció de planta rectangular de planta baixa amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, hi havia bigues de fusta amb llates i maons. Datava del 1903.[1]
La xemeneia era situada a l’extrem nord-occidental del pati. Obrada amb totxo massís (col·locat de pla) i de secció rectangular, tenia una base quadrangular en degradació cap al fumeral.[1]
