Fàbrica G. de Andreis
La Fàbrica G. de Andreis és un edifici industrial de Badalona catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja l'Institut de Batxillerat La Llauna. HistòriaA principis del segle xx, l'italià Gottardo de Andreis va fundar una empresa dedicada a la fabricació i a la litografia d'envasos metàl·lics, i el 1905 va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga.[2] El juny del 1910 s'hi van afegir dos pisos a la banda del carrer d'Indústria, on es troben esgrafiats motius florals i grans volutes, i fins al 1922 s'hi feren noves amplicacions.[1] L'empresa, coneguda popularment com «La Llauna», va prendre el nom complet de Gottardo de Andreis Metalgraf Española pels voltants del 1919 fins al seu tancament l'any 1980.[2][3] En aquell moment, la fàbrica estava aturada per suspensió de pagaments, i els propietaris, residents a Itàlia, no s'havien preocupat de modernitzar-ne les instal·lacions.[4] Posteriorment, va passar a mans de l'Ajuntament, i el 1984 va ser rehabilitat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, que va rebre el premi FAD de Rehabilitació (1986),[3] així com la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo Beau 1.[1] Actualment, hi ha l'institut d'ensenyament secundari La Llauna.[3][1] DescripcióSituat als carrers de la Indústria, de Sagunt i d'Eduard Maristany, es tracta d'un edifici de quatre plantes, amb una porta corredissa d'entrada. Per a la construcció de la planta baixa es van inspirar en l'exterior de la ciutat, i és per aquest motiu que va ser concebuda com un espai lliure, amb rampes i escales que es van repetint una al costat de l'altra per tal de permetre la ràpida circulació d'estudiants. A la primera planta hi ha un vestíbul, un espai pensat per descansar entre les classes. L'eliminació de forjats de les plantes intermèdies li permet tenir la màxima dimensió d'alçada.[1] Els elements més notables de l'edifici original són les façanes dels carrers de la Indústria i d'Eduard Maristany, amb trets decoratius de gran escala, d'influència de la Secessió de Viena. Es tracta de garlandes vegetals acabades en volutes, frisos de flors quadràtiques a la primera i grans medallons musius amb escuts a la segona.[1] Aquests, obra del mosaïcista Lluís Bru i Salelles, reprodueixen els escuts d'Itàlia i de Catalunya.[2] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia