Eulàlia Rosell i Capdevila
Eulàlia Rosell i Capdevila (Vilanova i la Geltrú, 31 d'agost de 1879 - 4 de febrer de 1953), fou una destacada activista cultural i esperantista catalana.[1] BiografiaJunt a la seva germana Teresa fou professora de català per adults i nens a casa seva i a l'Ateneu. També ajudaren a recuperar les danses de Vilanova, aleshores ja perdudes, i moltes cançons tradicionals, col·laborant amb el seu amic Joan Amades. Va ser membre activa del grup esperantista de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'entitat "Cívica femenina (Cristianisme i catalanisme)". És traductora de l'obra de teatre en esperanto, Un Retrat (1910), de l'escriptora txeca Nadina Kolovrat, el primer llibre traduït de l'esperanto al català.[2] Va ser autora del lema de la Federació Catalana d'Esperantistes, «Maro estas gutaro»,[3] i el 1913 va rebre la Flor Natural als Jocs Florals Internacionals d'Olot pel poema Vi, kial ne venas?,[4] escrit juntament amb la seva germana Teresa Rosell, amb qui col·laborà estretament al llarg de tota la seva vida. Després de la guerra, les dues germanes es van veure abocades a la misèria, ja que el nou règim els obligà a tancar l'acadèmia i moriren a la Casa d'Empara, on per entrar-hi s'hagueren de vendre la casa.[5] Referències
Bibliografia
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia