Estany Negre de Peguera

Estany Negre de Peguera

Tipus	llac glacial embassament
Localitzat a l'entitat geogràfica	vall de Peguera
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Localització
Entitat territorial administrativa	Espot (Pallars Sobirà)
42° 32′ 22″ N, 1° 02′ 31″ E
Serralada	Pirineus
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Presa	Presa del Llac Negre
Característiques
Altitud	2.337 m
Profunditat	70 m
Dimensió	523 () × 756 () m
Superfície	31,4 ha
Superfície de conca hidrogràfica	5.240 km²
Mesures
Volum	11,96 hm³

L' Estany Negre de Peguera, llac Negre o embassament Negre és un llac situat a la capçalera de la vall de Peguera dins el municipi d'Espot al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, es troba a 2 337[1] metres d'altitud. Es elevat per la presa, que li atorga una capacitat total d'embassament de 11,90 hectòmetres cúbics i 6,60 hectòmetres cúbics de capacitat útil.[2] Drena cap a l'estany immediat de Tort de Peguera. Amb 70 metres és el mes profund del parc i la seva superfície ocupa 31,40 hectàrees.

De forma circular, l'estany es arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el Tuc de Saburó (O), el Pic de la Mainera (S-O), el Pic de Sudorn (E) i el serrat que el separa de l'estany Tort de Peguera (N). Per les ribes de l' Estany Negre de Peguera passa el GR 11 coincidint amb l'etapa de la travessa Carros de Foc que arriba al refugi Josep Maria Blanc.

Infraestructures hidroelèctriques

L'estany està represat per augmentar la seva capacitat d'embassament. Una canalització soterrada construïda per Hidroelèctrica de Catalunya traspassa aigua cap el proper estany Tort de Peguera,[3] amb l'objectiu final de traspassar aigua de la conca del Peguera per alimentar la Central hidroelèctrica de Sant Maurici.

En el projecte inicial no es volia construir una presa a l'estany Negre; es volia foradar un túnel a la base de l'estany per tal de derivar l'aigua cap l'estany Trullo i l'estany Tort de Peguera. Es va anar perforant la roca fins que al final va sortir un gran burs d'aigua, fet indicatiu que s'estava prop de la base de l'estany. Es va fer un mur de formigó, i es va posar una càrrega de dinamita per “calar” l'estany i obrir el túnel que havia de comunicar els dos estanys. L'explosió, més que obrir el forat, el va taponar. A partir d'aquesta circumstància es va decidir de fer el forat del túnel més amunt, buscant la roca massissa. Amb aquesta decisió si bé es perdia un volum gran d'aigua aprofitable, es permetia aprofitar l'estany malgrat el fracàs del túnel dirigit a la base.[4]

Referències

1. Altituds, mides i càlcul de superfícies basats en dades del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
2. Plan hidrológico del riu Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 103 [Consulta: 7 abril 2020]. 
3. «Sistema de Cartografia de Zonas Inundables» (en castellà). Ministeri d'Agricultura. Arxivat de l'original el 2019-03-21. [Consulta: 3 novembre 2019].
4. Comas Ballester, Jaume «Artistes del món hidroelèctric» (pdf). El Portarró. Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, número 30, 2011 [Consulta: 31 març 2020].^[Enllaç no actiu]