|
Estació Terminal Álvarez de la Campa
Terminal Álvarez de la Campa és una estació ferroviària de mercaderies construïda i explotada per Tráfico de Mercancías, S.A. (TRAMER), amb operació ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), situada al moll del mateix nom del Port de Barcelona. S'hi accedeix des de la línia de mercaderies de Barcelona-El Port a Sant Boi. Posada en servei l'any 2020, s'utilitza per la descàrrega de les sals potàssiques i la sal vacuum transportades en tren des de les instal·lacions d'ICL a Súria, i el seu transbordament a vaixells per a la seva exportació. HistòriaLa construcció d'aquesta terminal forma part de l'anomenat Projecte Phoenix, que l'empresa ICL Iberia va presentar l'any 2011. És un pla molt ambiciós, amb inversions superiors als 600 milions d'Euros, els objectius del qual eren:[1][2][3]
L'abril de 2015, l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va atorgar a l'empresa Tráfico de Mercancías, S.A. (TRAMER, filial del holding ICL Iberia) la concessió administrativa per a la construcció i explotació de la nova terminal al moll Álvarez de la Campa, per un període prorrogable de 35 anys.[4] Paral·lelament, l' APB va realitzar les obres d'augment de calat del moll, de 12 a 14 metres, i les dels accessos viaris i ferroviaris a la nova terminal.[5] Aquesta nova terminal s'ha construit per substituir les instal·lacions situades al moll del Contradic, i ateses ferroviàriament per FGC des de l'estació de Barcelona-El Port. Permetrà augmentar la capacitat de càrrega de vaixells de les 6.000 tones diàries de la instal·lació actual, a les 24.000 tones diàries de la nova. A més, ICL pretén concentrar aquí les operacions d'embarcament que es fan als ports de Vilanova i la Geltrú i de Tarragona.[6] La construcció ha suposat una inversió de 77 milions d'Euros.[7] La terminal es va presentar oficialment en un acte públic celebrat el 21 de gener de 2020.[8] El primer tren en arribar a la noves vies va ser la locomotora 254.02 de FGC, el 17 de febrer de 2020. El va seguir el primer tren complet de proves, el següent 2 de març, format per la locomotora 254.01 i un tren de vagons de la sèrie 62.000. La part ferroviària de la terminal es va posar en servei el 13 d'abril següent.[9] El primer tren comercial carregat amb potassa va arribar a la terminal un mes després, l'11 de maig.[10] No obstant, no es va començar a utilitzar diàriament fins al 17 de juny, quan també es va traslladar la locomotora de maniobres de l'estació de Barcelona El Port fins a aquesta nova instal·lació. Instal·lacionsLa terminal ocupa una superficie de 85.000 metres quadrats,[6] i està formada bàsicament per quatre parts:[7]
Completen les instal·lacions un edifici d'oficines pel personal que hi treballa. Quan la terminal estigui a ple rendiment, tindrà capacitat per embarcar fins a quatre milions de tones anuals.[4] Terminal ferroviàriaL'accés ferroviari a la terminal es fa des d'una bifurcació situada al punt quilomètric 2+656 de la línia de Barcelona-El Port a Sant Boi, accesible només pels trens pel costat de Sant Boi. Segueix un tram de triple ample de via (1.668 mm, 1.435 mm i 1.000 mm) i 269 metres de longitud, en el que hi ha quatre canviadors de fil, fins al desviament que dona accés a la platja de vies de la terminal. Totes les vies de la terminal són només d'ample mètric. Aquesta disposa de quatre vies principals, amb longituds útils entre els 269 i 386 metres. Entre elles hi ha diversos aparells de via per poder fer les maniobres amb els vagons. Les dues vies exteriors estan destinades a la descàrrega dels minerals (la del costat sud-oest per la potassa, la del costat nord-est per la sal vacuum), i les dues centrals per la realització de maniobres. Completen la instal·lació dues vies mortes de curta longitud, ubicades pel cantó oest. Tots els aparells de via són d'accionament elèctric i estan protegits per senyals lluminosos. El seu accionament és local, mitjançant polsadors a peu de via.[9]
Operacions ferroviàriesEn condicions normals, els trens carregats entren a les vies exteriors de la terminal i, després de desacoblar-se, la locomotora fa les maniobres per acoblar-se al tren buit que estarà a una de les vies centrals. Posteriorment, un dels tractors de maniobres propis de la terminal faran les maniobres per tal de situar els vagons als punts de descàrrega del mineral.[9] Inicialment arribaran tres trens diaris carregats amb potassa, formats per una locomotora de la sèrie 254 i entre 20 i 21 vagons de la sèrie 62.000, amb una càrrega bruta de 1.200 tones. Més endavant, i progressivament, s'anirà augmentant el nombre de trens diaris, i la seva longitud, quan es posin en servei les noves locomotores duals adquirides per FGC. Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
