Estabulació

L'estabulació és el sistema d'explotació del bestiar consistent en la seva cria i manteniment en estables.[1]

Actualment es practiquen tres sistemes d'estabulació del bestiar:

• l'estabulació total o permanent,
• l'estabulació semipermanent o semiestabulació,
• l'estabulació lliure.[2]

Els tres sistemes tenen avantatges i s'utilitza un sistema o un altre depenent de diversos factors com les possibilitats de l'entorn, l'objectiu productiu, el tipus de bestiar, el rendiment de la mà d'obra, l'optimització de les instal·lacions, entre d'altres.[3]

Estabulació permanent

Els animals disposen durant tot l'any de farratge verd. L'aliment els és subministrat en les menjadores i no surten mai a pasturar.

Entre els avantatges d'aquest sistema es poden citar:

• la facilitat en el control dels ramats,
• a partir de parts programats la possibilitat d'elaboració i producció durant tot l'any,
• l'augment de la producció,
• els beneficis en la producció,
• estalvi de mà d'obra.

L'estabulació permanent ha de comptar amb recursos necessaris que comportin un benefici real sobre els costos d'instal·lacions i maquinària.

Semiestabulació

Suposa una combinació de l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures amb el suport alimentari al corral i una atenció concreta en les fases productives.

La semiestabulació, en aprofitar les pastures del medi natural, garanteix una millor qualitat i gust en els productes resultants.[4]

Alhora, en aplicar-se tècniques, com el munyiment mecànic, propi dels règims d'estabulació permanent, s'aconsegueix una bona intensificació productiva.[5]

Estabulació lliure

És un sistema tradicional millorat en el qual, encara que segueixi sent molt dependent del pasturatge, el bestiar s'estabula a la nit i fins i tot durant el període de lactància.[6] Això permet:

• un estalvi de temps en la cura i neteja de les places dels animals,
• una millora de l'estat sanitari dels animals i augmenta el seu benestar,
• que el munyiment higiènic resulti més fàcil.

En les explotacions de bestiar oví, per exemple, es tendeix, per a la seva supervivència en el mercat i competitivitat, a l'estabulació permanent.

L'escassetat i alt cost de la mà d'obra i la necessitat d'incrementar la productivitat, inclinen la balança cap a opcions de visió empresarial de les explotacions.

Els moderns plantejaments en la millora de les explotacions ovines, tendeixen doncs, precisament, a la racionalització i control de tots els processos d'explotació. Utilització de recursos informàtics, mecanització de la composició i repartiment de l'aliment, màxima seguretat sanitària, control de la reproducció per tal d'incrementar la productivitat, millora de la mà d'obra i normalització de les condicions laborals dels treballadors de l'explotació, mantenint, per descomptat, la rendibilitat de tot el sistema.

Referències

1. Selga i Jorba, Iscle (dir). «estabulació». Diccionari de veterinària i ramaderia | DEMCAT. Enciclopèdia Catalana : TERMCAT, 2002. [Consulta: 22 desembre 2024].
2. Esteras, Felix. Manejo de la estabulación libre. Ministerio de Agricultura, 1965, p. 20. 
3. «Ramaderia ecològica». agricultura.gencat.cat. [Consulta: 22 desembre 2024].
4. Jimeno Vinatea, Vicente; Callejo Ramos, Antonio «Recría de novillas de Raza Frisona en semiestabulación». MG Mundo ganadero, 4, 1992, pàg. 57–61. ISSN: 0214-9192.
5. Escoto, Fernando Cervantes; Cortés, Vinicio Horacio Santoyo; Macías, Adolfo Alvarez. Lechería familiar: factores de éxito para el negocio (en castellà). Plaza y Valdes, 2001, p. 33. ISBN 978-968-856-940-5. 
6. Buxadé Carbo, Carlos. Producción vacuna de leche y carne. Zootecnia Tomo VII (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 1996, p. 188. ISBN 978-84-7114-597-0.