|
Espina vera
L'espina vera (Rhamnus cathartica), és una planta de la família de les ramnàcies.[1] Aquesta planta també es coneix amb els noms d'espina cervina, espina santa, arç, cambró o prunelló silvestre.[2] Aquesta planta té propietats laxants i diürètiques, però el seu consum excessiu produeix vòmits i diarrees. DistribucióL'espina vera es troba a les zones temperades d'Euràsia, des de les illes Britàniques fins al Kirguizstan.[3] L'hàbitat general d'aquesta planta és la muntanya mitjana, habitualment es troba entre els 800 i els 1.400 m.[4] L'espina vera es considera una espècie invasora a molts llocs, sobretot als Estats Units.[5] DescripcióAquesta planta és un arbust espinós, dioic i caducifoli. Les fulles són simples i ovades, de color verd i es van tornant grogues cap a la tardor. Les flors són de color groguenca. El fruit de l'espina vera és una baia de color negre, que s'utilitza amb finalitats medicinals. L'escorça i el fruit tenen propietats purgants. S'utilitzaven antigament a la medicina herbal casolana, però ara ja no es fan servir tant a causa dels efectes purgants massa violents i l'abundància d'efectes secundaris.[6] Se n'empraven les llavoretes com a colorant per a obtenir el groc de canari.[7] Les erugues de la papallona coneguda com a llimonera (Gonepteryx rahmni) viuen de les fulles d'aquesta planta. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espina vera
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
