|
Església de Santa Trinita
Santa Trinita (o Santa Trìnita) és una antiga església de l'orde dels vallombrosans de Florència (Toscana, Itàlia). Concretament està situada prop de l'Arno, a la seva riba dreta, a la plaça que porta el mateix nom. Història Una antiga església preexistent fou utilitzada pels vallombrosans per establir-hi un convent, aquest orde, fundat per Giovanni Gualberto (985?-1073), seguia una interpretació estricta de la regla de sant Benet. La primera notícia de l'església hom la troba el 1077 i, ja com a monestir, el 1114. Inicialment es trobava fora muralla, però en una de les diferents ampliacions del recinte defensiu (la del 1172-75) va quedar inclosa al seu interior. Aquella primitiva església va patir diverses modificacions en el decurs dels segles que li van canviar la fisonomia. En aquest sentit, Nicola Pisano (1220?-1279) hi intervingué a mitjan segle xiii. Més endavant, al segle xiv, s'alça la major part de l'església, amb les capelles laterals. Per altra banda, diverses donacions de finques al seu voltant van permetre anar construint i reformant les altres dependències conventuals.  Entre el 1418 i 1421 es construeix la sagristia Strozzi. Curiosament, a la capella Sassetti d'aquesta mateixa església, Domenico Ghirlandaio (1449-1494) hi representa la plaça amb la façana de Santa Trinita, tal com era llavors. L'arquitecte i escultor Bernado Buontalenti (1536-1608) va iniciar una gran reforma del complex, que va comportar entre altres intervencions la construcció de dos claustres. Buontalenti és també l'autor de la façana (1593-94). Al segle xix es restaura l'església i hom li retorna el caràcter gòtic que havia perdut amb aquella darrera intervenció, és llavors que hom deixa al descobert a la cara interior de la façana, la primitiva estructura romànica. També es retira l'altar major de Buontalenti i s'hi incorporen algunes obres de l'antiga església de San Pancrazio, que s'havia desafectat. L'edifici La façana barroca, del 1593, és obra de Buontalenti, horitzontalment està dividida en tres parts, separades per pilastres que suporten una cornisa sobre la qual s'alça el remat central. Entre aquestes pilastres es troben les tres portes del temple, la central més gran i rematada per un relleu de la Trinitat, de Pietro Bernini (1562-1629), el pare de Gian Lorenzo. Sobre les portes laterals trobem uns grans finestrals. A la per esquerra d'aquesta façana s'hi veu una imatge de Sant Aleix. L'interior és el resultat de la restauració que va retornar-li els trets principals de l'edifici del segle xiv. És un edifici de tres naus de la mateixa llargada, separades per pilars de secció rectangular. A les naus laterals s'hi obren una sèrie de capelles, cinc a cada cantó. El transsepte dona pas a la capella central, més gran, flanquejada per dues parelles de capelles més, totes de planta rectangular. Al fons dret d'aquest creuer s'obre la capella Sassetti, aixecada més endavant. Encara es conserva la primitiva cripta romànica.
Mobiliari Per la importància de les obres que aquesta església encara conserva, hom pot considerar-la una de les esglésies-museu de la ciutat. Seguint per l'interior de l'església, des de la porta d'entrada i segons el sentit contrari de les busques d'un rellotge hom troba les següents capelles:
Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Trinita Klaus Zimmermanns. Firenze. Idea Libri. Milà, 1990 ISBN 88-7082-132-3 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
