Escut de Rocafort

Escut de Rocafort
Escut oficial de Rocafort.
Detalls
Tipus	Escut d'armes
Adoptat per	Rocafort
Establert/ rehabilitat	22 setembre 1961

L'escut de Rocafort és un símbol representatiu oficial de Rocafort, municipi del País Valencià a l'Horta Nord. Té el següent blasonament:

«

Escut mig truncat i partit. Al primer, gos llebrer saltant en camp d'atzur. Al segon, en camp d'or, els quatre pals de gules. Al tercer, en camp de gules, la palma d'or. Al timbre, corona de senyor.[1]

»

Història

Aprovat per Decret 1836/1961, de 22 de setembre de 1961, BOE núm. 244 de 12 d'octubre de 1961[2] d'acord amb el dictamen de la Reial Acadèmia de la Història.

El primer quarter representa els símbols del llinatge Català; en el segon els quatre pals en camp groc són el símbol tradicional de la Corona d'Aragó i l'antic Regne de València. La palma representa a Sant Sebastià, patró de la localitat. La corona de senyor recorda el senyoriu de Rocafort[1][3]

Escut de Rocafort que utilitza l'Ajuntament.

Antic escut de Rocafort.

Aquest escut oficial és una reducció de l'escut que proposà Mosén Vicent Sorribes com a cronista oficial de la localitat.[1] De fet, l'ajuntament utilitza aquest altre que incorpora com a ornaments un pergamí i dues branques de llorer. Per timbre, porta una corona de Baró.

Antigament l'Ajuntament utilitzava com a segell municipal un cairó amb els quatre pals d'Aragó situat sobre un pergamí i voltat per una rama de llorer i una palma, timbrat amb una corona de marquesat.[1]

Vegeu també

• Llista d'escuts del País Valencià.

Referències

1. Pérez i Marco, Albert. Crònica de Rocafort, 1988, p. 173 [Consulta: 25 setembre 2015].  Arxivat 25 de setembre 2015 a Wayback Machine.
2. «Decreto 1836/1961, de 22 de septiembre, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Rocafort, de la provincia de Valencia, para adoptar su escudo heráldico municipal» (pdf). Butlletí Oficial de l'Estat, 244, 12-10-1961, pàg. 34.704 [Consulta: 25 setembre 2015].
3. «Rocafort. De nuestra historia» (en castellà). rocafort.org. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2015. [Consulta: 25 setembre 2015].