Scrophularia és un gènere de plantes angiospermes de la família de les escrofulariàcies (Scrophulariaceae).[1]
Descripció
Són plantes herbàcies o subarbustives, les tiges són erectes i les fulles acostumen a tenir una disposició oposada, de vegades alternades. Les flors s'agrupen en inflorescències, sovint cimoses, però en alguns casos són solitàries. La corol·la acostuma a ser un tub, de vegades amb dos llavis amb el superior més llarg que l'inferior. El fruit és una càpsula amb dehiscència septicida.[2]
[3]
El nom escrofulària ve de scrofula, una forma de tuberculosi, perquè diverses espècies s'han utilitzat per tractar la malaltia.
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4]
Espècies
Dins del gènere Scrophularia es reconeixen les 289 espècies següents:[1]
Usos
Algunes espècies del gènere Scrophularia han estat utilitzades tradicionalment com a plantes medicinals, especialment com a antiinflamatori i antiinfecciós, també com a antipirètic o antidiarreic entre d'altres usos. La medicina ha reconegut les propietats terapèutiques d'aquestes plantes i s'ha interessat en identificar els seus principis actius, els compostos químics que poden tenir aplicacions en el tractament de malalties.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Scrophularia'» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ Zheng-yi, Wu; Raven, Peter H. Flora of China (en anglès). vol. 18. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1994 [Consulta: 15 setembre 2023].
- ↑ «Genus Scrophularia» (en anglès). National Herbarium of NWS, Royal Botanic Garden, Sydney. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «Scrophularia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 12 octubre 2023].
Bibliografia
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Pasdaran, Ardalan; Hamedi, Azadeh «The genus Scrophularia: a source of iridoids and terpenoids with a diverse biological activity» (en anglès). Pharmaceutical Biology, vol. 55, núm. 1, 12-2017, pàg. 2211-2233. DOI: 10.1080/13880209.2017.1397178.
Bases de dades taxonòmiques | |
---|
Viccionari