|
Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú és un centre d'ensenyament universitari dependent de la Universitat Politècnica de Catalunya i situat a Vilanova i la Geltrú.[1]   HistòriaOrigenEl seu origen es remunta el 1881, amb la creació de la seva predecessora directa Escola d'Arts i Oficis, que evoluciona fins a fundar-se l'any 1901 l'Escola Superior i Elemental d'Indústries, amb la implantació d'estudis superiors tècnics de Peritatge i Mestratge Industrials, La creació d'una escola tècnica, de fet, és fruit de la necessitat estretament lligada al creixement de la indústria i el desenvolupament econòmic i urbanísitc propi de les societats del segle xix, que a Vilanova i la Geltrú ve acompanyada de l'arribada del ferrocarril, també l'any 1881, la qual cosa obre la ciutat a la resta del país. Cronologia[2]
És la primera escola tècnica de Vilanova i la Geltrú, amb seu a can Lluch i Rafecas a la Rambla Principal, fruit de la necessitat estretament lligada al creixement de la indústria i al desenvolupament econòmic i urbanístic propi de les societats del segle xix, que a Vilanova i la Geltrú ve acompanyada de l'arribada del ferrocarril, també l'any 1881, cosa que obrirà la ciutat a la resta del país.
Víctor Balaguer, com a figura política influent de l'època, cosa determinant perquè el centre passés a ser l'Escola d'Arts i Oficis, veritable punt de partida de la nostra escola. El Diario de Villanueva y Geltrú, en la seva edició de 7 de novembre de 1886, donava notícia del Reial Decret en virtud del qual es creava una Escola d'Arts i Oficis a Vilanova i la Geltrú. El text es complementava amb la transcripció del telegrama que adreçava Víctor Balaguer a les autoritats locals en qualitat de diputat pel districte i Ministre d'Ultramar: [3] "Madrid, 6, 4 tarde - El Ministro de Ultramar - Gaceta de hoy publica decreto creando en Cataluña una Escuela de Artes y Oficios señalando a esa como residencia. Agradezco en el alma Su Magestad la Reina la bondad y alteza de miras que ha tenido para favorecer a Villanueva y Geltrú y felicito de todo corazón a esa villa y su digno municipio". 
Trasllat a les Escoles Ventosa de la Plaça de la Vila, amb uns 300 alumnes matriculats anualment.
Com a veritable escola d'estudis superiors tècnics de Peritatge i Mestratge Industrials, en les especialitats de Mecànica, Electricitat i Química. El 1902, s'hi afegeix la Tèxtil. Una evolució natural i necessària de la seva predecessora Escola d'Arts i Oficis des del 1881.
La indústria de Vilanova i la Geltrú, eminentment tèxtil, va emprendre un nou rumb amb la instal·lació de Pirelli, companyia italiana de cables elèctrics. Pirelli i l'Escola Superior d'Indústries aniran des d'aleshores caminant de bracet.
Amb una estructura de 4 cursos de Pèrit Industrial, en lloc dels 6 incials, i un de previ preparatori com a estudi elemental. A més, s'hi impartien classes nocturnes per a obrers, que l'any 1912 van arribar a tenir139 alumnes.
Es matriculen 644 alumnes entre l'Escola Elemental i la Superior. És una escola tècnica model de qualitat. Amb això es fa evident la manca d'espai i el 1919 l'Ajuntament aprova l'acord de destinar els terrenys ubicats a la Plaça de l'Estació per a la construcció d'un nou edifici.
Amb l'inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Així doncs passa a ser només una escola elemental.
Als terrenys que cedeix l'Ajuntament i que havia aconseguit fruit d'un bescanvi amb la companyia dels ferrocarrils MZA. Fins al 1936 s'hi instal·len els tallers de fusteria, el mecànic i el tèxtil. Retorna la "Escuela Superior y Elemental del Trabajo" Coincidint amb el final de la dictadura, es constitueix com a centre de Formació Professional, impartint els títols d'Auxiliar Industrial (Oficial i Mestre) i Tècnic Industrial amb l'especialitat de mecànica; dos anys més tard s'hi afegeix la d'Electricitat. En el curs 1932-33 ja tornen a haver-hi 300 alumnes matriculats.
Invaliden per segona vegada els ensenyaments de peritatge o tècnic industrial. De nou ens trobem una Escola Elemental amb estudis d'oficialia i mestratge industrial.
Passats els primers anys de postguerra, sota el nom de "Escuela de Péritos Industriales", amb l'especialitat de Mecànica i, el 1949, amb la d'Electricitat.
El taller d'electricitat es trasllada en els nous terrenys, juntament amb els que ja s'hi havien instal·lat abans de començar la Guerra Civil.
Es van celebrar fins al 1972, amb una programació ambiciosa i amb la participació entusiasta de molta gent de la ciutat i de fora, com el catedràtic de la Universitat de Madrid, Josep Baltà i Elias, l'economista Fabià Estapé i Rodríguez o un jove Ernest Lluch i Martín.
Cal situar-la en un clima general de relaxament a mesura que s'atenua l'índex de repressió de la Dictadura. La Tuna va ser un element representatiu i simbòlic universitari, que va durar fins a 1961. Es fa molt popular a la ciutat i la seva presència es repetia en actes i festes de tota mena, amb sortides cada vegada més ambicioses.
Es comencen a promoure en aquells anys, com la revista Estudiantina fundada el 1955, el Club Universitari el 1959 com a local nocturn situat als baixos de l'antiga escola i activitats de caràcter esportiu, com partits de bàsquet i futbol que enfrontaven alumnes de mecànica i electricitat. D'altra banda, també es van començar a organitzar festes com la del Pas de l'Equador i viatges de Fi de Carrera.
Situat davant la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a l'ombra doncs del seu gran impulsor. Amb això finalitza un llarg capítol iniciat el 1930 amb la construcció de les naus-tallers.
Amb la nova llei d'ordenació de l'ensenyament tècnic, que té el propòsit d'harmonitzar les enginyeries amb els països de la CEE. Aquesta nova legislació exigeix per a l'accés el batxillerat superior i, d'altra banda, desdobla les especialitats clàssiques en ensenyaments més específics. L'Escola viu una època àlgida arribant als 2.000 alumnes matriculats.
Que agrupa les escoles tècniques existents a Barcelona, precedent immediat de la Universitat Politècnica de Barcelona de 1971 (UPB), alhora embrió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de 1983.
Convertint-se així en Escola Universitària Tècnica Industrial.
Amb un seguit d'actes, textos commemoratius i taules rodones.
El 1974 es planteja la necessitat d'edificar la part que dona a la plaça de l'Estació i modificar l'espai que havia acollit les instal·lacions tèxtils amb una nova planta i pis. En aquella zona s'hi ubiquen els laboratoris de química, la foneria i les aules d'oficina tècnica. Les obres finalitzen el 1978.
Va ser el primer centre de Catalunya a impartir aquests ensenyaments: una aposta clara per l'evolució tecnològica, que va iniciar-se ja amb l'equip de Joan Majó i Cruzate el 1977. Amb això el centre es converteix en Escola Universitària Politècnica (EUPB).
En l'especialitat de sistemes Físics i Sistemes Informàtics. Serien substituïts tres anys després, el 1992, pels d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.
Que es traslladen l'edifici que portarà per nom F.Xavier Lluch i Rafecas, enginyer vilanoví i fundador de la primera Escola d'Arts i Oficis. Una inflexió determinant després de noranta anys compartint espai estudis superiors i elementals.
Per poder satisfer la cada vegada més elevada demanda: el 1994 es van arribar a matricular 3.300 alumnes. També s'inicia la remodelació de l'edifici amb un annex a la Rambla de l'Exposició. Es requalifiquen els estudis amb un nou i ambiciós pla Es millora substancialment l'estructura i els continguts dels estudis que s'inicien durant el curs 1995-96: Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, especialitat de Sistemes Electrònics Enginyer Tècnic Industrial, especialitat de Mecànica Enginyer Tècnic Industrial, especialitat d'Electricitat Enginyer Tècnic Industrial, especialitat d'Electrònica Industrial Enginyer Tècnic Industrial, especialitat de Química Industrial
Coincidint amb el 1r centenari, a més del nou aulari, s'inauguren: El Centre Tecnològic, CTVG, adreçat als professors i investigadors i destinat a la recerca. La nova Biblioteca, amb diferents tipus de sales per 250 persones. La residència Vila-Nova, que consta de 45 apartaments. Els nous edificis fan possible que es consolidi un veritable nou Campus Universitari, amb l'eix vertebrador a la Rambla de l'Exposició.
Amb això s'inicien els tràmits per canviar la denominació del centre, com a escola amb estudis superiors en la qual s'ha convertit, per la d'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).
El Campus UPC Vilanova transforma els estudis d'Enginyeria Elèctrica en els estudis d'Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris. D'aquesta forma Vilanova i la Geltrú ofereix estudis relacionats amb el mon ferroviari des de Cicles Formatius, Grau Universitari i el Màster al propi campus UPC Vilanova.
Màsters
Postgraus
Doctorat
CampusCentres i edificis[4]
Departaments[5]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
