Escala musicalL'escala musical és una successió de sons o notes disposats segons un sistema o mode determinat. Aquestes notes se succeeixen regularment per graus conjunts, és a dir per tons i semitons, en sentit ascendent o descendent dins l'extensió d'una octava.[1] La utilitat pràctica de l'escala musical és fonamentalment didàctica, i permet sintetitzar la composició particular d'un sistema musical, com també exposar de manera simplificada, esquemàtica i convenient el material melòdic o harmònic del que està composta, en part o en totalitat, una obra musical sotmesa a estudi. No s'ha de confondre el concepte d'escala musical (sons ordenats per graus) amb el de tonalitat (característica tonal d'una obra musical centrada en un so particular), o el de manera (manera de distribuir els intervals). Segons el context i el sistema que ordena i organitza la música en cada cas, l'escala pot constituir:
Origen històric[2]L'origen de l'escala difereix d'unes cultures a altres. Pel que respecta a l'escala occidental les dades històriques permeten rastrejar-la fins als grecs. Així els pitagòrics van construir un aparell anomenat monocordi que es componia d'una taula, una corda tensa i una taula més xicoteta que s'anava movent per la gran. Mitjançant aquest aparell, que posteriorment evolucionaria fins a donar el de la figura, van descobrir que acurtant la corda en moure la taula xicoteta, s'obtenien sons que eren harmoniosos amb el que feia la corda sencera i d'altres que no. Seleccionant els que sí que ho eren crearen la primera escala. En la música és molt important la relació que hi ha entre les freqüències dels diferents sons, el que anomenem «interval». Els intervals musicals es poden mesurar en termes de la relació de freqüències dels sons, encara que en música reben noms propis que depenen del tipus d'escala utilitzada. D'entre aquests intervals cal destacar l'octava que en el monocordi s'obtenia quan la corda es dividia per la meitat, llavors el so es repetia, però més agut. L'octava, així doncs, és la repetició d'un so amb una corda amb la meitat de longitud, per tant, una altra nota harmoniosa. La seua freqüència és doble. Fruit d'aquest fet els pitagòrics basaren la divisió en set punts que dividien en vuit espais la corda en cada interval, vuit és el resultat de dividir entre dos, tres vegades, obtenint un sistema d'escala harmònic entre elles. El que ara coneixem com escales diatòniques. El nom de les notesNo fou fins al segle xi que Guido de Arezzo va introduir el nom actual a les notes de l'escala pitagòrica, basant-se en la lletra d'un himne a Sant Joan. Aquests noms conviuen actualment amb altres notacions basades en lletres.
L'Escala en la música occidentalLa música occidental usa bàsicament 3 tipus d'escales de 7 notes o heptatòniques,[3] totes elles anomenades diàtoniques:
Durant els segles xix i xx s'han afegit altres escales:
Llista d'escalesA continuació hi ha una llista orientativa de les escales existents:
Bibliografia
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia