Enrique García-Ramal y Cellalbo

Enrique García-Ramal y Cellalbo

Biografia
Naixement	27 juliol 1914 Barcelona
Mort	30 novembre 1987 (73 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Fermín Sanz-Orrio y Sanz – Alejandro Fernández Sordo → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Relacions Sindicals
29 octubre 1969 – 3 gener 1974 ← José Solís Ruiz – Alejandro Fernández Sordo →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Enrique Salgado Torres, José Solís Ruiz Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 8 octubre 1951 – Amador Villar Marin → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
21 març 1948 – 6 abril 1949 ← Mariano Cancer Gomez Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, sindicalista, enginyer industrial
Partit	Falange Española
Membre de	Hermandad de Alféreces Provisionales (vocal)
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis
(1972)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1967)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1964)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987)[1] va ser un polític falangista català. Fou ministre del govern espanyol durant el franquisme. Era casat amb Carmen López de Haro i tenia dos fills.

Trajectòria

Era enginyer industrial, havent-se doctorat per la Universitat de Barcelona. Durant aquells anys formà part de la Peña Blanca i es relacionà amb grups d'extrema dreta espanyolista, ingressant finalment a la Falange Española. Va prendre part activa en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra la República a Barcelona,[2] i durant la Guerra Civil va anar al front com a tinent provisional.

Durant la dictadura franquista va tenir un paper polític rellevant. Va fundar el Sindicat Vertical de Barcelona, el 1940. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1946-1949).[3] Va ser president del Sindicat Nacional del Metall (1948-1951), conseller d'Economia Nacional, el 1958. Va ser ministre "Delegado Nacional de Sindicatos" (1969-1971). Ministro de Relaciones Sindicales del 29 d'octubre de 1969 al 9 de juny de 1973, al govern presidit per Luis Carrero Blanco. Va ser de nou conseller d'Economia Nacional, el 1974. Procurador en Corts espanyoles franquistes el 1946, 1949, 1961, 1964, 1967 i 1971.[4][5]

Entre els càrrecs empresarials ocupats destaca el de director gerent d'Altos Hornos de Vizcaya i d'Hulleras de Turón (1963-69). Va ser conseller d'un gran nombre de societats.[6]

Referències

1. Necrològica a El País
2. José Mª fontana " Los catalanes en la Guerra de España". Ediciones Acervo. Barcelona 1951, pàg. 74
3. Martin Marín "Història del franquisme a Catalunya" Eumo editorial- Pàges editors Lleida 2006 pàgina 315
4. Fitxa del Congrés dels Diputats
5. Josep M. Ainaud "Ministres catalans a Madrid" Editorial Planeta Barcelona 1996 pàg.188
6. «Enrique García-Ramal y Cellalbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

• Fotografia d'Enrique García-Ramal al web del Ministeri de Treball Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: José Solís Ruiz Secretari Nacional del Movimiento	Ministre de Relacions Sindicals 1969-1974	Succeït per: Alejandro Fernández Sordo