Enrique Brasó Gómez de Alía
Enrique Brasó Gómez de Alía (Madrid, 1948 - 7 de desembre de 2009) va ser un guionista cinematogràfic espanyol, encara que també ha dirigit algun cop. BiografiaDe molt petit participà com a actor als anuncis de Pelargón i participà com a actor en algunes produccions infantils. Va començar a estudiar medicina, però ho va deixar per col·laborar amb articles sobre cinema a les revistes Griffith, Fotogramas i Europa i al suplement literari del diari Informaciones. El 1974 va escriure Carlos Saura, primera biografia sobre aquest director.[1] El 1967 va fer el guió del curtmetratge Sherry querido i a començament de la dècada del 1970 va treballar als Estudios Moro i a Televisió Espanyola, on ver fer guions per Novela (1971), Estudio 1 (1972), Cuentos y leyendas (1976), i El quinto jinete (1977). El 1977 va dirigir la pel·lícula In Memoriam, amb guió adaptat per ell d'una narració d'Adolfo Bioy Casares, però va ser un fracàs.[2] Tot i això, per televisió dirigiria un episodi d'El juglar y la reina (1978) i Cuentos eróticos (1980). Després va treballar com a actor de doblatge,[3] encara que el 1988 va dirigir la sèrie El mundo de Juan Lobón i el 1995 un episodi de la sèrie A su servicio. No tornaria el cinema fins al 2002, quan va fer amb Antonio Hernández el guió d'En la ciudad sin límites, per la que va ser nominat a la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor guió original i va obtenir el Goya al millor guió original.[4] El 2005 va redactar el guió d' Oculto, amb Antonio Hernández, i el 2007 va dirigir per TVE Fernando Fernán Gómez. Filmografia
Llibres
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia