Enric Navarro i Borràs
Enric Navarro i Borràs (València, 1891 - València, 1943) va ser un escriptor valencià. Va escriure poesia, novel·la i teatre. Dirigí durant la seua primera època la revista Taula de lletres valencianes i també va dirigir durant un temps la revista La República de les Lletres. Gran part seua obra poètica va aparèixer al recull El vol en arc (1935). Es va alinear amb Maximilià Thous Llorens i Carles Salvador en la disputa estètica entre els avantguardistes i els tradicionalistes valencians, front a Eduard Martínez Ferrando, Miquel Duran de València i el germà d'aquest, Enric Duran i Tortajada.[1] Va ser premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat els anys 1917, 1922 i 1935. Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. Va formar part, junt amb Bernat Artola, Ricard Blasco, Adolf Pizcueta i Carles Salvador en la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat a València l'any 1937. Segons Joan Fuster, en la seua poesia «Enric Navarro i Borràs lloa i exalça la creixença ciutadana de València, la brillantor dels carrers frívols, l'embriaguesa de la velocitat».[2] ObresLlista no exhaustiva Narrativa
Teatre
Poesia
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia