Aquestes plantes es coneixen amb els noms populars d'onagres i herbes de ruc. El nom del gènere, Oenothera (grec antic "atrapa ases"), utilitzat per primer cop per Linnaeus en Systema Nature, té un origen relacionat amb el burro. Oeno significa "ase", mentre que thera significa "atrapar, perseguir". Es creu que el nom es refereix a la qualitat que té la planta d'agradar molt als rucs, fins al punt que pot ser feta servir per atrapar aquests animals. El 1860, William Baird va suggerir, tot i això, que oeno podia provenir de "vi" en grec, fent referència al fet que l'arrel comestible de Oenothera biennis s'utilitzava per aromatitzar el vi.