Emilio Alonso Sarmiento

Emilio Alonso Sarmiento

Biografia
Naixement	8 juliol 1942 (82 anys) Palma (Mallorca)
Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989
Senador al Senat espanyol
1r març 1986 – 2 setembre 1989 Circumscripció electoral: Mallorca
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 4 novembre 1980 – Juan Ignacio Sáenz-Díez Gándara → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 4 novembre 1980 – Joan Francesc Triay Llopis → Circumscripció electoral: Illes Balears
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Economista
Partit	PSIB-PSOE
Membre de	Unió General de Treballadors Partit dels Socialistes de les Illes Balears
Família
Cònjuge	Marita Frau Bernat

Emilio Alonso Sarmiento (Palma, Mallorca, 8 de juliol de 1942) és un economista i polític mallorquí.

Biografia

Va estudiar el batxillerat al Col·legi de Sant Francesc de Palma. En 1963 va cursar Ciències Econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid (1968) i el 1977 es va llicenciar en Història. Va pertànyer des de 1965 al Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Madrid. És membre del PSOE i de la UGT, i el 1979 fou primer secretari de la Federació Socialista Balear i membre Comissió Executiva Federal del PSOE i Secretari d'Administració. També ha estat Conseller d'Ordenació del Territori en el Consell General Interinsular.[1]

Fou elegit diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979 i 1989. El 1978-1979 fou Secretari Segon de la Comissió Especial de Medi Ambient del Congrés dels Diputats.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit senador per Mallorca. De 1986 a 1989 fou Vicepresident Primer de la Comissió d'Afers Iberoamericans del Senat d'Espanya.[3] De 1979 a 1986 fou secretari d'economia i finances del PSOE, substituint Carmen García Bloise, i en aquesta qualitat fou l'encarregat d'organitzar un sistema d'empreses que en constituís el seu suport financer.[4] Pel juliol de 1993 fou cridat a declarar pel jutge de delictes monetaris, Miguel Moreiras, en relació al presumpte finançament il·legal del PSOE en el Cas Macosa, però en fou exonerat i deixat en llibertat sense càrrecs.[5] El Cas Macosa fou finalment arxivat en 1997.[6]

Referències

1. Fitxa del Congrñes dels Diputats Primera Legislatura
2. Fitxa del Congrés dels Diputats Legislatura Constituent
3. Fitxa del Senat
4. Mariano Sánchez Soler. Negocios privados con dinero público. Pamplona: Leer-e, 2010. ^[Enllaç no actiu]
5. Emilio Alonso admite que hubo pagos de esas al PSOE, pero no de Macosa, El País, 20 de juliol de 1993
6. La juez Palacios archiva el 'caso Macosa' y lo atribuye a las extorsiones urdidas por Estevill a El País, 10 d'octubre de 1997

Enllaços externs

• Bloc d'Anne Rojo on intenta fer una biografia d'Emilio Alonso
• Bloc d'Emilio Alonso sobre muntanya
• Emilio Alonso: “Reformar la Constitució és defensar-la”, entrevista a arabalears.cat