Emili Vendrell i Coutier
Emili Vendrell i Coutier (Barcelona, 1924 - 1 de febrer de 1999)[1] va ser un cantant de música popular principalment en català, conegut artísticament com a Emili Vendrell (fill). Fill del reconegut cantant Emili Vendrell,[2] inicià la seva carrera artística el 1948 interpretant cançons populars catalanes i cançó moderna, la seva versió del tema Le plat pays en català (El clar país) de Jacques Brel va merèixer la felicitació del cantautor belga. Encara que no va tenir l'èxit i la popularitat a la música que va tenir el seu pare per les seves interpretacions al món de la sarsuela, l'òpera i poemes simfònics, a l'ombra de la seva figura artística va enregistrar alguns discos entre 1960 i 1972 i també va actuar al teatre de varietats. Va ser un dels artistes que es van arriscar a interpretar cançons catalanes durant el franquisme, amb peces com Rosó, Cançó de taverna, El cant dels ocells, L'emigrant, Bon caçador i Vinyes verdes, títols que havia interpretat i també enregistrat el seu pare. Juntament amb Xavier Folch publicà el llibre biogràfic El meu pare, Emili Vendrell (Editorial Toray, Barcelona 1965). Des dels 58 anys compaginà la seva carrera artística amb el càrrec de cap de personal d'una empresa del sector de l'automòbil fins a la seva jubilació. Va morir l'1 de febrer de 1999 i va ser incinerat al Cementiri de Collserola de Barcelona.[3] Discografia[4]
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia