|
Elizabeth Blackburn
BiografiaNeix a Pennsilvània, capital de l'estat australià de Tasmània, filla d'un matrimoni de metges. Es va mudar amb la seva família a la ciutat de Launceston amb quatre anys, allí va estudiar a l'escola secundària per a nenes de Broadlan House Church of England (que més tard es va unir amb l'escola Launceston Church Grammar School) fins als setze anys. L'any 1970 va obtenir una llicenciatura en ciències i més tard en 1972 un mestratge, totes dues de la Universitat de Melbourne en el camp de la bioquímica Anys més tard es van mudar a Melbourne, on es va matricular en University High School, on va obtenir unes notes molt altes en els exàmens finals d'accés a la universitat de Prinston. Va estudiar Bioquímica en la Universitat de Melbourne i es va doctorar en Biologia Molecular en 1975 per la Universitat de Cambridge. Mentre estudiava el doctorat, va estar treballant amb Frederick Sanger desenvolupant mètodes per a seqüenciar l'ADN usant ARN, així com també estudiant el bacteriòfag Phi X 174.En la Universitat de Cambridge va conèixer a John Sedat, també biòleg molecular, amb qui es casaria i en 1986 tindrien un fill, al qual van anomenar David Benjamin. Comença a estudiar els telómeros en la Universitat Yale en 1975, passant a la Universitat de Califòrnia en Berkeley. En 1984, descobreix al costat de Carol Greider l'enzim telomerasa, i un any després, l'aïllen.[3] És llavors quan comencen a crear telómeros artificials amb la finalitat d'estudiar la divisió cel·lular i així poder controlar-la. En 1986 és nomenada directora de laboratori, convertint-ho en líder mundial en la manipulació de l'activitat de la telomerosa en les cèl·lules. En 1993 és nomenada directora del departament de Microbiologia i Immunologia.[4][5][6] En 1990 es va traslladar a la de San Francisco, on ha treballat en dos departaments: bioquímica-biofísica i microbiologia-immunologia.[7] En 2001, Elizabeth Blackburn va ingressar en la [[Comisión de Bioética de los EE.Plantilla:EsdUU.|Comissió de Bioètica dels EE]].[[Comisión de Bioética de los EE.Plantilla:EsdUU.| UU.]], però es va retirar en 2004 en desacord amb les restriccions que l'administració de George W. Bush imposava en la recerca cel·lular. Des de 2003 té també nacionalitat estatunidenca. Actualment és professora del departament de Bioquímica i Biofísica i cap del Laboratori Blackburn que és líder mundial en la manipulació de l'activitat de la telomerasa en les cèl·lules.[8] Recerca científicaElizabeth va ser una de les primeres entre les bioquímiques i bioquímicos a estudiar els telómeros, al costat de John Gall i Jack Szostak. Els telómeros són els extrems dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes, necessàries tant per a la divisió cel·lular com per a mantenir la integritat i l'estabilitat dels cromosomes. L'enzim telomerasa, qui forma els telómeros durant les duplicació de l'ADN, és qui pauta la vida de les cèl·lules: quant menor sigui la segregació de telomerasa, més curts seran els telómeros, fins a arribar a un moment en què la divisió cel·lular sigui impossible i les cèl·lules acabin morint. Per tant, els telómeros estan relacionats amb l'envelliment cel·lular.[9] Blackburn i Greider també van descobrir que les cèl·lules canceroses, no obstant això, són capaces de continuar produint major quantitat de telomerasa, provocant l'aparició de tumors. Aquest descobriment pot contribuir a trobar substàncies, mètodes o dianes eficaces per a frenar la segregació d'aquest enzim i així ajudar en el tractament contra el càncer.[10] Estudi actualEn els últims anys, Blackburn i els seus companys han estat investigant l'efecte de l'estrès sobre la telomerasa i els telómeros, amb especial èmfasi en la meditació d'atenció plena.[11] També és una de diversos biòlegs (i una dels dos premis Nobel) en el documental científic de 1995 "Death by Design / The Life and Times of Life and Times". Els estudis suggereixen que l'estrès psicològic crònic pot accelerar l'envelliment a nivell cel·lular. Es va trobar que la violència infligida per la parella escurça la longitud dels telómeros en dones que han sofert abusos en comparació amb les dones que mai han sofert abusos, la qual cosa possiblement causa una pitjor salut general i una major morbiditat en les dones que han sofert abusos.[12] En la Universitat de Califòrnia a San Francisco, Blackburn actualment investiga els telómeros i la telomerasa en molts organismes, des de llevats fins a cèl·lules humanes. El laboratori se centra en el manteniment dels telómeros i com això té un impacte en l'envelliment cel·lular. Moltes malalties cròniques s'han associat amb el manteniment inadequat d'aquests telómeros, la qual cosa afecta la divisió cel·lular, el cicle i el creixement deficient. A l'avantguarda de la recerca dels telómeros, el laboratori de Blackburn actualment investiga l'impacte del manteniment limitat dels telómeros en les cèl·lules mitjançant l'alteració de l'enzim de . PremisElizabeth Blackburn ha rebut nombrosos premis prestigiosos:
En 2007, la revista Time la va incloure dins de la llista de les 100 personalitats més influents del món. Pertany a les societats científiques més prestigioses del món com la Societat Americana de Biologia Cel·lular, a l'Acadèmia Nacional de Medicina (els Estats Units) o a la Royal Society de Londres (Regne Unit). Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabeth Blackburn |
Portal di Ensiklopedia Dunia
