Elisabeth von Herzogenberg

Elisabeth von Herzogenberg

Elisabeth i Heinrich von Herzogenberg
Biografia
Naixement	13 abril 1847 París
Mort	7 gener 1892 (44 anys) Sanremo (Itàlia)
Activitat
Ocupació	cantant, pianista, compositora
Instrument	Piano i veu
Família
Cònjuge	Heinrich von Herzogenberg
Pare	Bodo von Stockhausen
Germans	Julia von Stockhausen

Elisabeth von Herzogenberg (París, 13 d'abril de 1847 – Sanremo, 7 de gener de 1892) fou una pianista, compositora, cantant i mecenes alemanya.

Biografia

Nasqué com a Elisabeth von Stockhausen, sent la tercera filla del diplomàtic Bodo Albrecht von Stockhausen (1810–1885) i de la comtessa Clotilde von Baudissin (1818–1891). Bodo Albrecht von Stockhausen va rebre lliçons de piano de Frédéric Chopin a París. Quan Elisabeth tenia cinc anys, la família es traslladà a Viena, on rebé classes de piano de Theodor Dirzka. Més endavant rebé classes de piano i harmonia de Julius Epstein, així com classes de cant. El seu àmbit vocal cobria tres octaves i la seva veu es descriu com a extremadament clara.

El seu estil pianístic fou elogiat per la seua tècnica brillant i expressivitat, que entusiasmà Paul Heyse, Clara Schumann i Johannes Brahms, entre d'altres. Aquest últim l'acceptà com a alumna el 1863, tot i que – potser per a evitar una incipient relació amorosa – la tornà a enviar a Julius Epstein.[1] Més endavant, Elisabeth es va convertir en una íntima confident de Brahms, enviant-li per carta ressenyes detallades de les seves obres. Brahms li dedicà les Rapsòdies Op. 79 el 1880, i descartà composicions pròpies que no agradaren a Elisabeth. La correspondència entre Brahms i la parella Herzogenberg [2] és una font important per a la investigació de Brahms.

El 1865 va conèixer a Viena el compositor i director d'orquestra Heinrich von Herzogenberg, i es van casar el 26 de novembre de 1868. La parella va viure inicialment a Graz, a partir de 1872 a Leipzig i a partir de 1885 a Berlín, on Heinrich va ensenyar composició a l'Escola Superior de Música.

Ethel Smyth

Elisabeth von Herzogenberg actuà com a pianista i cantant principalment en cercles privats – els concerts públics no es consideraven adients per a les dones de la noblesa – i va exercir com a assessora musical i mecenes. Va recolzar el seu marit en la direcció de la Societat Bach de Leipzig, que aquest fundà el 1875 junt amb Philipp Spitta, Franz von Holstein i Alfred Volkland. Ocasionalment, participava com a pianista en els concerts de l'entitat. El 1878 va conèixer l'estudiant de música Ethel Smyth, donant-li suport intensament i començant una relació amorosa.[3] Smyth li dedicà tot el capítol 20é de les seues memòries.[4]

El matrimoni no tingué fills, el seu marit va emmalaltir entre 1887 i 1889, i poc després ella es posà malalta del cor. Arran d'això, la parella viatjà sovint a diversos balnearis europeus. El gener de 1892, amb quaranta-quatre anys, Elisabeth von Herzogenberg va sucumbir a la malaltia cardíaca a Sanremo, ciutat que havien visitat a causa del clima més càlid. El Quintet de corda Op. 77 del seu marit, escrit immediatament després, empra una cançó composta per Elisabeth a partir d'un text de Friedrich Rückert, "Du bist vergangen eh ich’s gedacht" ("Te n'has anat abans que jo ho pensara").

Obra

Tot i que algunes composicions d'Elisabeth von Herzogenberg han sobreviscut, la majoria es van perdre inèdites. El 1889 es van publicar a Leipzig les seues "24 cançons populars infantils per a una veu cantant amb acompanyament de piano". De forma pòstuma, el seu marit organitzà la publicació de "Vuit peces de piano", cadascuna dedicada a una amiga de la compositora.[5]

Bibliografia

• Mirjam Gerber: Zwischen Salon und musikalischer Geselligkeit. Henriette Voigt, Livia Frege und Leipzigs bürgerliches Musikleben (= Studien und Materialien zur Musikwissenschaft 90), Hildesheim 2016, pàg. 171-173.
• Max Kalbeck (ed.): Johannes Brahms im Briefwechsel mit Heinrich und Elisabet von Herzogenberg. 2 volums, Berlín 1907
• Antje Ruhbaum: „Ein Talent, ‚als Sängerin, Pianistin, vielleicht sogar als Komponistin in der Öffentlichkeit zu glänzen...‘. Elisabeth von Herzogenberg (1847–1892) als Musikförderin“. In: Rebecca Grotjahn/Freia Hoffmann (Hrsg.): Geschlechterpolarisierungen in der Musikgeschichte des 18. bis 20. Jahrhunderts (= Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 3), Herbolzheim 2002, pàg. 197–207
• Antje Ruhbaum: Elisabeth von Herzogenberg: Salon – Mäzenatentum – Musikförderung (= Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 7), tesi doctoral, Kenzingen 2009
• Bernd Wiechert: Heinrich von Herzogenberg (1843–1900). Studien zu Leben und Werk, Göttingen 1997, ISBN 978-3-525-27901-4

Referències

1. Antje Ruhbaum. Elisabeth von Herzogenberg: Salon – Mäzenatentum – Musikförderung. In: Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 7. Centaurus-Verlag, Kenzingen, 2009. ISBN 978-3-8255-0681-0. 
2. Max Kalbeck (editor). Johannes Brahms im Briefwechsel mit Heinrich und Elisabet von Herzogenberg. 2ª edició, 2 volums. Verlag der Deutschen Brahmsgesellschaft, Berlin, 1908. 
3. Antje Ruhbaum «Ein Talent, ‚als Sängerin, Pianistin, vielleicht sogar als Komponistin in der Öffentlichkeit zu glänzen...‘. Elisabeth von Herzogenberg (1847–1892) als Musikförderin“». Rebecca Grotjahn/Freia Hoffmann (ed): Geschlechterpolaritäten in der Musikgeschichte des 18. bis 20. Jahrhunderts [Herbolzheim], 2002, pàg. 197-207.
4. Ethel Smyth. Impressions That Remained Memoirs. Alfred A. Knopf, 1946, p. 169-177. 
5. «Partitura de les "8 Peces per a Piano" a IMSLP».