Elio Pérez de Castro

Elio Pérez de Castro

Biografia
Sepultura	monestir de Santa Maria de Vallbuena
Família
Cònjuge	Guerau IV de Cabrera
Fills	Guerau V de Cabrera, Ponç IV de Cabrera
Pares	Pedro Fernández de Castro   i Ximena Gómez de Manzanedo

Elio Pérez de Castro, dita també Eilo o Eylo, va ser una noble dama lleonesa de la Baixa edat mitjana.

Orígens familiars

Era filla de Pedro Fernández de Castro (c.1160-1214), senyor de la casa de Castro, Infantado de Lleó i majordom d'Alfons IX, i de Jimena Gómez de Manzaneda, filla del comte Gómez González de Manzanedo.

8. Rodrigo Fernández de Castro

4. Fernando Rodríguez de Castro

18. Álvar Fáñez

9. Eylo Álvarez

19. Mayor Pérez

2. Pedro Fernández de Castro

20. Ramon de Borgonya

10. Alfons VII de Lleó

21. Urraca I de Lleó

5. Estefania Alfonso la Desdichada

11. Urraca Fernández de Castro

1. Elio Pérez de Castro

12. Gómez González

6. Gómez González de Manzanedo

3. Jimena de Manzanedo

14. Pedro González de Lara

7. Milia Pérez de Lara

15. Ava

Núpcies i descendents

Es va casar en primeres núpcies amb Martín Sánchez de Portugal, fill del rei Sancho I de Portugal, comte de Trastàmara i governador de Lleó i Galícia. Divorciada del primer marit, es va casar en segones núpcies amb Guerau IV de Cabrera, vescomte de Cabrera i Àger i comté intrús al comtat d'Urgell, el 1204.[1]

Amb el darrer marit van tenir cinc fills:

• Ponç IV de Cabrera, que esdevingué comte d'Urgell i vescomte d'Àger.[1]
• Guerau V de Cabrera, que succeí al seu pare al vescomtat de Cabrera.[1]
• Alamanda de Cabrera, dita també Galbors o Ramona, qui es casà amb Guillem II de Cervelló, senyor de la Baronia de Cervelló.
• Àlvar de Cabrera, dit també Ruy Geráltez o Ruy Fernández de Castro, senyor de Falç i Estopanyà, de Cigales, Mucientes i Cuéllar.
• Roderic de Cabrera, senyor de Viacamp i Benavarri.

Fets destacats

Va ser sepultada al monestir de Santa Maria de Valbuena, a Valbuena de Duero, Valladolid.

Referències

1. Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X.