Elena Tarrats Gómez
![Imatge](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Elena_Tarrats%2C_XIII_Premis_Gaud%C3%AD_%282021%29.jpg/212px-Elena_Tarrats%2C_XIII_Premis_Gaud%C3%AD_%282021%29.jpg) | (2021) |
|
|
Naixement | 19 de desembre de 1993 Barcelona |
---|
|
Ocupació | Cantant i actriu |
---|
Activitat | 2008 - actualitat |
---|
|
![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
Elena Tarrats Gómez (Barcelona, 19 de desembre de 1993) és una actriu de teatre, televisió i cinema i cantant catalana.
Biografia
Nascuda a Barcelona el 1993, Tarrats va estudiar un grau mitjà en teatre musical a l'escola Memory de Barcelona.[1] A més ha realitzat diversos cursos de cant, dansa i llenguatge musical.
Va començar la seva trajectòria professional formant part del grup musical SP3, del canal infantil Club Super3 de TV3; on va treballar fins 2011.[2] El seu primer personatge fix en una sèrie de televisió va ser el de Gemma Fernández a la sèrie Ventdelplà de TV3, on va participar en les dues últimes temporades i on va coincidir amb Carlos Cuevas, Llorenç González i Lluïsa Mallol.[3][4]
Al cinema es va estrenar al film de Ventura Pons «Mil Cretins», on va interpretar a Maria.[5] El 2011 va tenir el seu primer paper a la televisió espanyola amb el personatge de Catalina al drama d'època d'Antena 3 Gran Hotel.[6] Més tard li van seguir altres papers secundaris a Cuéntame cómo pasó, Família: manual de supervivència i 39 + 1.
Tot i haver participat en nombrosos projectes audiovisuals, Tarrats ha desenvolupat gran part de la seva carrera en el teatre. En 2017 va participar a L'ànec salvatge, del dramaturg noruec Henrik Ibsen dirigida per Julio Manrique al Teatre Lliure de Barcelona.[7][8] Al 2018 va treballar amb la companyia catalana Dagoll Dagom en l'obra Maremar, un musical amb textos de William Shakespeare, música de Lluís Llach i amb la situació dels refugiats al sud-est d'Europa com a fil conductor.
Filmografia
Teatre
Any
|
Títol
|
Direcció
|
Dramaturgia
|
2011 - 2012
|
Dreamin' and rappi'n
|
Moísés Maicas
|
|
Límits
|
Miguel ángel Raió
|
Marta Solé
|
2012 - 2013
|
El último día de Febrero
|
Míriam Escurriola
|
La Hydra (Elena Tarrats i Marc Oller)
|
Tot és fum. L'amor en cinc intents
|
Míriam Escurriola
|
|
2014
|
Generació de merda. (Un musical de llum
i color)
|
|
Xavi Morató i Gerard Sesé
|
Si quieres dulce no pidas calamares
|
|
David Pintó
|
Campamentos
|
|
David Pintó
|
2014 - 2016
|
Mar i Cel
|
Dagoll Dagom
|
Àngel Guimerà
|
2015
|
Joc de miralls
|
Juan Carlos Martel
|
Annie Baker
|
2016
|
Si au Si
|
Marjorie Currenti
|
La Gran Troupe
|
L'avar
|
Josep Maria Mestres
|
Molière
|
2017
|
L'ànec salvatge
|
Julio Manrique
|
Henrik Ibsen
|
2018
|
Maremar
|
Dagoll Dagom
|
William Shakespeare
|
2019
|
El llibertí
|
Joan Lluís Bozzo
|
|
Televisió
Cinema
Discografia
- Ma. El poder de decidir (2013): El seu primer disc en solitari, junt amb la pianista Yamini T. Prabhu.
- Cantos de poeta (2016): Primer disc de Gelria, trío de música gallega.
Referències
- ↑ Roca, Albert (6 d'octubre de 2014). «Elena Tarrats a “Mar i Cel”, de Dagoll Dagom al Teatre Victòria “Treballar amb els actors de la companyia és un regal cada dia”». Barnafotopress. Consultat el 3 de novembre de 2019.
- ↑ Blanch, Marc (9 de desembre de 2011). «Entrevista a Elena Tarrats Arxivat 2019-11-03 a Wayback Machine.». Finestra Digital. Consultat el 3 de novembre de 2019
- ↑ TV3, "Ventdelplà" - Entrevista Elena Tarrats", consultat el 3 de noviembre de 2019
- ↑ TV3, "Els joves actors de "Ventdelplà", consultat el 3 de novembre de 2019.
- ↑ «Mil cretins a Girona». TRESC. 20 de gener de 2011. Consultat el 3 de novembre de 2019
- ↑ «Elena Tarrats: actriz, cantante y productora... a los 19 años». Diez Minutos. 13 d'abril de 2013. Consultat el 3 de novembre de 2019.
- ↑ Fernández, Imma (15 de març de 2017). «Dos 'millennials' toman las tablas». OnBarcelona. Consultat el 3 de novembre de 2019.
- ↑ «Dagoll Dagom une a Shakespeare, Lluís Llach y los refugiados en un musical». COPE. 29 de maig de 2018. Consultat el 3 de novembre de 2019.