Eleccions legislatives neerlandeses de 2023

Eleccions legislatives neerlandeses de 2023
← 2021  next Dutch general election ^(en)  →
Data	22 novembre 2023
Tipus	eleccions legislatives neerlandeses
Càrrec a elegir	membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos. Durada del mandat: 4 anys
Resultat de la votació
PVV 0 Parlamentari 17 → 37 20 Esquerra Verda-Partit del Treball 0 Parlamentari 25 VVD 0 Parlamentari 34 → 24 10 NSC 0 Parlamentari 20 D66 0 Parlamentari 24 → 9 15 BBB 0 Parlamentari 1 → 7 6 CDA 0 Parlamentari 15 → 5 10 SP 0 Parlamentari 9 → 5 4 DENK 0 Parlamentari 3 → 3 CU 0 Parlamentari 5 → 3 2 PvdD 0 Parlamentari 6 → 3 3 SGP 0 Parlamentari 3 → 3 FVD 0 Parlamentari 8 → 3 5 Volt 0 Parlamentari 3 → 2 1 JA21 0 Parlamentari 3 → 1 2

Les Eleccions legislatives neerlandeses de 2023 es van celebrar el 22 de novembre als Països Baixos per triar els membres de la Cambra de Representants.[1] S'esperava que les eleccions se celebressin el 2025, però es van convocar de manera anticipada després que el quart gabinet de Rutte s'enfonsés el 7 de juliol de 2023 a causa dels desacords sobre la política d'immigració entre els partits de la coalició.[2]

En el que es va descriure com "un dels majors trastorns polítics de la política holandesa des de la Segona Guerra Mundial",[3] el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[4]

Enquestes

En es darrers mesos abans de les eleccions, el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) va establir un fort lideratge a les enquestes després de la seva victòria a les eleccions provincials de 2023, però va començar a disminuir el maig i va declinar encara més quan Pieter Omtzigt va anunciar que disputaria les eleccions amb el seu partit recentment steadyrt Nou Contracte Social (NSC), que de seguida va tenir un bon rendiment a les enquestes a costa de BBB.[5] En les últimes enquestes abans de les eleccions, NSC va declinar perquè no estava clar si Pieter Omtzigt estava disposat a servir com a primer ministre si el seu partit guanyava les eleccions. Els seus votants es van desviar majoritàriament a VVD i PVV.[6] A destacar també l'aliança entre el GroenLinks i el PvdA, que pujarien plegats amb força destacant-se entre les primeres forces.

Resultats

El partit populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 de 150 escons a la Cambra de Representants, convertint-se per primera vegada en el partit més votat del país, mentre els quatre partits del govern de coalició encapçalat per Mark Rutte van patir pèrdues.[7]

Partit		Vots	%	Escons	+/-
	Partit per la Llibertat (PVV)	2.450.878	23.49	37 / 150	20
	GroenLinks–PvdA (GL/PvdA)	1.643.073	15.75	25 / 150	8
	Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)	1.589.519	15.24	24 / 150	10
	Nou Contracte Social (NSC)	1.343.287	12.88	20 / 150	Nou
	Demòcrates 66 (D66)	656.292	6.29	9 / 150	15
	Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB)	485.551	4.65	7 / 150	6
	Crida Demòcrata Cristiana (CDA)	345.822	3.31	5 / 150	10
	Partit Socialista (SP)	328.225	3.15	5 / 150	4
	DENK	246.765	2.37	3 / 150	=
	Partit pels Animals (PvdD)	235.148	2.25	3 / 150	3
	Fòrum per a la Democràcia (FvD)	232.963	2.23	3 / 150	5
	Partit Polític Reformat (SGP)	217.270	2.08	3 / 150	=
	Unió Cristiana (CU)	212.532	2.04	3 / 150	2
	Volt	178.802	1.71	2 / 150	1
	JA21	71.345	0.68	1 / 150	2
Partits sense escons
	Belang van Nederland	52.913	0.51	0 / 150	Nou
	50PLUS	51.043	0.49	0 / 150	1
	BIJ1	44.253	0.42	0 / 150	1
Splinter		12.838	0.12	0 / 150	=
Partit Pirata - Els Verds		9.117	0.09	0 / 150	=
NL Plan		5.487	0.05	0 / 150	Nou
Junts pels Països Baixos		5.325	0.05	0 / 150	Nou
LEF - Per a la Nova Generació		5.122	0.05	0 / 150	Nou
Partit Llibertari		4.152	0.04	0 / 150	=
Partit pels Esports		3.966	0.04	0 / 150	Nou
Partit Polític de la Renda Bàsica		1.038	0.01	0 / 150	Nou
Total de vots		10.432.726	100.00	150	=
Votants registrats/participació			77.75
Font: [1]

Conseqüències

Després de mesos de negociacions, Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV) va acordar les bases del seu primer govern de coalició de quatre partits de dretes als Països Baixos amb el partits Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).[8]

Referències

1. Pascoe, Robin. «Dutch general election to take place on November 22» (en anglès britànic), 14-07-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
2. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
3. «In a shock for Europe, anti-Islam populist Geert Wilders records a massive win in Dutch elections» (en anglès), 22-11-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
4. Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
5. Luimstra, Jelmer. «Caroline van der Plas (BBB): 'Wij gaan ervan uit dat zowel Omtzigt als BBB meer zetels halen dan in de peilingen'» (en neerlandès), 20-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
6. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
7. «Politieke aardverschuiving: PVV veruit de grootste, coalitie afgestraft» (en neerlandès). NOS, 23-11-2023.
8. Boztas, Senay. «Far-right Geert Wilders agrees deal for Dutch coalition government» (en anglès). The Guardian, 15-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].