Eleccions legislatives belgues de 1981

Eleccions legislatives belgues de 1981
212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica
8 de novembre de 1981
		1a candidatura	2a candidatura	3a candidatura
Cap de llista		Wilfried Martens	Guy Spitaels	Willy De Clercq
Candidatura		CVP	PS	PVV
Escons aconseguits		43	35	28
Vots		1.165.155	765.055	776.882
Percentatge		19,34%	12,7%	12,9%
		4a candidatura	5a candidatura	6a candidatura
Cap de llista		Karel van Miert	Jean Gol	Hugo Schiltz
Candidatura		SP	PRL	VU
Escons aconseguits		26	24	20
Vots		744.586	516.291	588.430
Percentatge		12,4%	8,6%	9,77%
Primer Ministre de Bèlgica en funcions Wilfried Martens CVP Primer Ministre de Bèlgica electe Mark Eyskens CVP
‹ 1978  1985 ›

Les Eleccions legislatives belgues de 1981 es van celebrar el 8 de novembre de 1981 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants Es formà un govern de coalició presidit pels socialcristians Mark Eyskens (fins a 1982) i Wilfried Martens.

Resultats a la Cambra de Representants

El Christen-Democratisch en Vlaams (CVP) es va mantenir com el partit més votat, però va patir la derrota electoral més severa des de la Segona Guerra Mundial i va arribar a un mínim històric tant en nombre d'escons com en percentatges.[1] El guanyador de les eleccions va ser el Parti Réformateur Libéral, que a Flandes, Valònia i Brussel·les van reforçar considerablement la seva posició electoral.[2]

Partits		Cambra
		Vots	+/-	%	+/-	Escons	+/-
	Christelijke Volkspartij	1.165.155		19,34		43	▼14
	Parti Socialiste	765.055		12,7		35	▲ 3
	Partij voor Vrijheid en Vooruitgang	776.882		12,9		28	▲ 6
	Socialistische Partij	744.586		12,4		26	=
	Parti Réformateur Libéral	516.291		8,6		24	▲ 9
	Volksunie	588.430		9,77		20	▲ 6
	Partit Social Cristià	430.720		7,14		18	▼7
	FDF	150.616		2,49		6
	Agalev	138.526		2,29		2	▲ 2
	Ecolo	153.008		2,53		2	▲ 2
	Partit Comunista de Bèlgica	138.992		2,30		2	▼2
	Rassemblement Wallon	103.087		1,71		2	▼3
	Vlaams Blok	66.422		1,1		1	▲ 1
	UDRT-RAD	163.725		2,71		3	▲ 2
	Altres	124.310		2,06
Total		6,145,207		100,00%		212
Font: Cevipol^[Enllaç no actiu].

Conseqüències

Es va formar un nou govern encapçalat per Wilfried Martens compost per Partit Cristià Popular flamenc (CVP), Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), Parti Réformateur Libéral (PRL) i el Partit Social Cristià való (PSC).[2]

Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià, sent succeit per Gérard Deprez.[3]

Referències

1. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 269 [Consulta: 22 juny 2024].
2. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 271 [Consulta: 22 juny 2024].
3. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].