Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2011

Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2011
← 2007  2016  →
Data	5 maig 2011
Tipus	eleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord
Càrrec a elegir	108 Membre de la quarta Assemblea d'Irlanda del Nord
Participació
1.213.136 661.753    54.55٪ 649.204       ?      ?
Resultat de la votació
DUP  — Peter Robinson 198.436   30.57٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 38 SF  — Martin McGuinness 178.224   27.45٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 29 SDLP  — Margaret Ritchie 94.286   14.52٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 14 UUP  — Tom Elliott 87.531   13.48٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 16 APNI  — David Ford 50.875   7.84٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 8 TUV  — Jim Allister 16.480   2.54٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 1 Partit Verd d'Irlanda del Nord  — Steven Agnew 6.031   0.93٪ Membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord 1

Les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2011 es van celebrar el dijous 5 de maig després de la dissolució de l'Assemblea d'Irlanda del Nord la mitjanit del 24 de març de 2011. Foren les quartes eleccions d'aquesta assemblea establida l'any 1998.

Se celebraren el mateix dia que les eleccions locals d'Irlanda del Nord, les eleccions de parlament escocés, les eleccions del parlament gal·lès, les eleccions locals en alguns municipis d'Anglaterra i el referèndum del vot alternatiu del Regne Unit. Com en la resta d'eleccions, aquestes es van dur a terme sota el sistema proporcional del del vot únic transferible. Un total de 218 candidats, incoent-hi 15 independents i amb candidats nominats de 14 partits polítics diferents, van competir en 18 circumscripcions pels 108 escons de la cambra.

Un total de 1.210.009 persones estaven registrades per votar, un increment del 9,2% en comparació a les eleccions de 2007.[1][2] La participació fou del 55,7%, una minva de set punts percentuals respecte a les eleccions anteriors i una minva de catorze punts respecte a les primeres eleccions de 1998.

Com en les eleccions de 2007, el Partit Unionista Democràtic (DUP) i Sinn Féin (SF) foren els dos partits més votats a l'Assemblea, amb el DUP guanyant 38 escons i Sinn Féin 29 dels 108 escons. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP) guanyaren 16 escons, el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) 14 i el Partit de l'Aliança (AP) 8, mentre que tant els Verds com la Veu Unionista Tradicional guanyaren un escó, i un candidat independent aconseguia estar al parlament

Després d'aquests resultats, Peter Robinson del DUP i Martin McGuinness del Sinn Féin foren nominats i, per tant, reelegits com primer ministre i viceprimer ministre de l'Executiu. L'únic canvi en el govern va ser que l'UUP va perdre un ministeri a favor de l'Aliança.

Resum

Mapa dels resultats.

Aquestes eleccions foren les primeres després que l'Executiu assumira les competències de seguretat i justícia. A diferència de les eleccions anteriors, aquestes foren poc polèmiques. La participació fou una de les més baixes en tota la història. Tant el Partit Unionista Democràtic com Sinn Féin continuaren guanyant escons, encara que el percentatge de vot del primer va caure lleugerament. El resultat fou un desastre pel Partit Unionista de l'Ulster, que va caure per darrere del Partit Socialdemòcrata i Laborista en les primeres preferències dels votants, encara que aconseguí més escons. La principal caiguda de l'UUP va ser a Belfast on es va veure eclipsat pel Partit de l'Aliança i en un nombre de circumscripcions unionistes considerades, fins al moment, com circumscripcions segures.[3] El resultats també foren pobres pel SDLP, que va perdre dos escons.

El Partit de l'Aliança va tindre uns bons resultats, guanyant un segon escó a Belfast East (el qual un antic membre del Partit Unionista Progressista va perdre i el PUP va fracassar en mantindre), mentre que el percentatge de vot del partit de l'AP va augmentar significativament. La Veu Unionista Tradicional va assegurar-se un escó a North Antrim. Malgrat pedre la meitat de les primeres preferències de vot, els Verds aconseguiren mantindre el seu escó a North Down mentre que l'Aliança pel Poble Abans dels Beneficis va estar a prop d'aconseguir un escó en la circumscripció de Foyle. Només un membre de la nova legislatura era independent, en comparació als 5 independents presents al final de l'anterior.

Resultats

Com en la legislatura anterior, la força parlamentària del DUP es va reduir en un per la reelecció de Willie Hay com a President de la cambra apartidista.[4][5]

Les deu posicions ministerials de l'Executiu s'ocuparen d'acord als resultats el 16 de maig seguint la regla D'Hondt de representació proporcional. Així mateix, es reelegiren Peter Robinson (DUP), Martin McGuinness (Sinn Féin) i David Fort (Aliança) com a primer ministre, viceprimer ministre i ministre de justícia respectivament. Així, el nombre total de membres de l'executiu ascendeix a 13, com en la resta de govern nord-irlandesos.[6][7]

Partit		Líder		Candidats	Escons	Canvis	Vots (1a Pref)[8]	% Vots	Canvis	Membres a l'Executiu	Canvis
	DUP	Peter Robinson		44	38 (37)	+2	198.436	29,99%	-0,1%	4(5)	—
	Sinn Féin	Martin McGuinness		40	29	+1	178.222	26,93%	+0,7%	3(4)	—
	SDLP	Margaret Ritchie		28	14	-2	94.286	14,25%	-1%	1(1)	—
	UUP	Tom Elliot		29	16	-2	87.531	13,23%	-1,7%	1(1)	-1
	AP	David Ford		22	8	+1	50.875	7,69%	+2,5%	1(2)	+1
	TUV	Jim Allister		12	1	+1	16.480	2,49%	N/A	—	—
	Verds	Steven Agnew		6	1	—	6.031	0,91%	–0,8%	—	—
	El Poble Abans que el Benefici	N/A		4	0	—	5.438	0,82%	+0,7%	—	—
	UKIP	Nigel Farage		6	0	—	4.152	0,63%	+0.4%	—	—
	PUP	Brien Ervine		1	0	-1	1.493	0,23%	–0,4%	—	—
	BNP	Nick Griffin		3	0	—	1.252	0,19%	N/A	—	—
	Partit dels Treballadors	Mick Finnegan		4	0	—	1.155	0,17%	+0,1%	—	—
	Partit Socialista	N/A		3	0	—	819	0,12%	+0,1%	—	—
	Procapitalisme	Charles Smyth		1	0	—	29	0%	0%	—	—
	Independents	N/A		15	1	—	15.535	2,35%	–0,5%	—	—
Total				218	108		661.734	100%		10(13)

Escons per circumscripció[9][10]

Nombre	Circumscripció	Candidats	Escons
				Verds	SF	SDLP	AP	UUP	DUP	TUV	Ind.
1	North Antrim	11	6	—	1	—	—	1	3	1	—
2	East Antrim	13	6	—	1	—	1	1	3	—	—
3	South Antrim	10	6	—	1	—	1	1	3	—	—
4	Belfast North	11	6	—	2	1	—	—	3	—	—
5	Belfast West	14	6	—	5	1	—	—	—	—	—
6	Belfast South	14	6	—	1	2	1	1	1	—	—
7	Belfast East	17	6	—	—	—	2	1	3	—	—
8	North Down	13	6	1	—	—	1	1	3	—	—
9	Strangford	11	6	—	—	—	1	2	3	—	—
10	Lagan Valley	11	6	—	—	—	1	1	4	—	—
11	Upper Bann	12	6	—	1	1	—	2	2	—	—
12	South Down	11	6	—	2	2	—	1	1	—	—
13	Newry and Armagh	11	6	—	3	1	—	1	1	—	—
14	Fermanagh and South Tyrone	11	6	—	3	—	—	1	2	—	—
15	West Tyrone	11	6	—	3	1	—	1	1	—	—
16	Mid Ulster	13	6	—	3	1	—	1	1	—	—
17	Foyle	12	6	—	2	3	—	—	1	—	—
18	East Londonderry	12	6	—	1	1	—	—	3	—	1
18	Total	218	108	1	29	14	8	16	38	1	1

Percentatge de vot per circumscripció

Els percentatges són el total de primeres preferències que rep els diferents candidats de cada partit a la circumscripció sobre el total de vots vàlids a cada circumscripció.[10]

Nombre	Circumscripció									Altres	Vots totals	Electorat	% Participació
		Verds	SF	SDLP	AP	UUP	DUP	TUV	Ind.
1	North Antrim	—	15,3%	9,1%	4,6%	11,7%	47,6%	11,6%	—	—	40.313	74.760	54,8%
2	East Antrim	2,3%	8,2%	4,6%	15,5%	16,9%	46,2%	4,6%	1,8%	—	29.023	61.617	47,8%
3	South Antrim	—	14,5%	10,6%	14,2%	17,8%	38,2%	3,4%	1,3%	—	32.164	65.231	50,1%
4	Belfast North	—	31,9%	12%	6,3%	8,2%	37,1%	—	1%	3,5%	33.470	68.119	50,3%
5	Belfast West	—	66,1%	13,2%	1,1%	4,2%	7,5%	—	7,6%	0,4%	34.647	61.520	57,9%
6	Belfast South	2,8%	12,5%	23,9%	19,,8%	13,6%	24,3%	—	3,2%	—	32.308	62.484	52,4%
7	Belfast East	1,8%	3,2%	0,8%	26,3%	9,7%	44,1%	2,2%	6,6%	5,4%	32.347	61.263	53,6%
8	North Down	7,9%	1%	2,7%	18,6%	10,4%	44,2%	—	2,2%	13%	28.098	62.170	45,9%
9	Strangford	—	3%	8,5%	14,4%	20,4%	48,8%	2,8%	2,8%	—	29.668	62.178	48,5%
10	Lagan Valley	1,7%	3,4%	6,1%	12,4%	20,4%	53,1%	2,9%	—	—	35.487	67.532	53,1%
11	Upper Bann	—	27,2%	11,4%	6,5%	24,6%	27,1%	2,4%	0,6%	—	42.362	77.905	55,3%
12	South Down	2,7%	30,9%	35,8%	2,1%	10,6%	12,5%	—	5,6%	—	41.726	73.240	58,1%
13	Newry and Armagh	—	40,8%	23,5%	1,6%	18,7%	13,1%	1,8%	0,2%	0,2%	46.514	77.544	61,3%
14	Fermanagh and South Tyrone	—	40,3%	9,6%	1,8%	19,3%	24,4%	2,6%	—	2,1%	47.999	70.985	69,0%
15	West Tyrone	—	50,2%	8,6%	2,2%	10,3%	23,1%	—	—	5,7%	39.303	62.970	64,0%
16	Mid Ulster	—	49,2%	14,7%	0,9%	10,3%	16,7%	4,6%	0,6%	2,7%	42.738	66.602	65,3%
17	Foyle	—	34%	35,3%	0,9%	—	18,4%	—	8%	3,4%	38.847	68.663	56,6%
18	East Londonderry	—	21,1%	14,9%	5,5%	8,4%	36,9%	4,5%	8,6%		34.722	65.226	54,1%
18	Total	0,9%	26,9%	14,2%	7,7%	13,2%	30%	2,5%	2,2%	2,3%	661.736	1.210.009	55,6%

Referències

1. «Wayback Machine», 21-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 5 març 2021].
2. «Wayback Machine», 21-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 5 març 2021].
3. «Northern Ireland assembly election: Ulster Unionists head for fourth place» (en anglès), 07-05-2011. [Consulta: 5 març 2021].
4. «Sinn Fein's Francie Molloy likely to be Stormont Speaker in 2014» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
5. «Allister outraged as Speaker retakes post with help of Sinn Fein» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
6. «New Executive ministers to be appointed on Monday» (en anglès). BBC News, 16-05-2011.
7. Keenan, Dan. «Stormont Assembly votes in new team of Ministers» (en anglès). [Consulta: 5 març 2021].
8. "NI Assembly Elections 2011 - First Preference Votes Per Party". Arxivat 2019-08-06 a Wayback Machine. Electoral Office for Northern Ireland. 2011. Consultat 5 Març 2021.
9. «NI Assembly: Latest 2011 Election results», 19-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 5 març 2021].
10. «BBC News - Election 2011 - Northern Ireland - Constituencies» (en anglès britànic). [Consulta: 5 març 2021].