Eleccions federals de Mèxic de 2024
Les eleccions federals de Mèxic de 2024, denominades oficialment com Procés Electoral Federal 2023-2024 (en espanyol de Mèxic: Proceso Electoral Federal 2023-2024), van ser unes eleccions que es van celebrar a Mèxic el diumenge 2 de juny de 2024. S'hi van renovar els següents càrrecs d'elecció popular de nivell federal:
AntecedentsEn les eleccions federals de Mèxic de 2018, el Movimiento Regeneración Nacional (Morena), encapçalant la coalició Juntos Haremos Historia, al costat del Partit del Treball (PT) i el Partido Encuentro Social (PES) i postulant a Andrés Manuel López Obrador com a candidat presidencial va guanyar obtenint el 53% dels vots, amb un programa més pragmàtic i conciliador, fent un vot de càstig per la inseguretat i corrupció, i beneficiant-se de la pugna entre Partit Revolucionari Institucional i PAN.[2] Candidatures a la PresidènciaLa coalició d'esquerres Sigamos Haciendo Historia, hereva de la coalició Juntos Haremos Historia i formada per Movimiento Regeneración Nacional (Morena), el Partit del Treball i el Partit Verd Ecologista de Mèxic el 6 de setembre de 2023 va designar a Claudia Sheinbaum com a candidata a la presidència.[3] El Front Ampli format pel Partit Acció Nacional (PAN), el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i que posteriorment canviaria el seu nom per Fuerza y Corazón por México,[4] el 31 d'agost de 2023 va designar Xóchitl Gálvez com la seva candidata a Presidenta a les eleccions federals[5] després de la renúncia de Beatriz Paredes, l'aspirant del PRI.[6] Moviment Ciutadà va nomenar el 17 de novembre Samuel García Sepúlveda, governador de Nuevo León com al seu candidat, però va renunciar el 2 de desembre enmig d'una crisi política i el partit va designar en el seu lloc a Jorge Álvarez Máynez.[7] 27 persones es van postular com a candidats independents i només nou van ser aprovats per l'Institut Nacional Electoral, entre ells l'actor Eduardo Verástegui, l'exgovernador d'Oaxaca Ulises Ruiz Ortiz i el fundador de l'extint Partido Encuentro Social, Hugo Eric Flores Cervantes. Per validar la seva candidatura cada aspirant va haver de recaptar en 120 dies el suport d'almenys l'1% del cens electoral general, que a més havia de ser l'1% del padró d'almenys 17 de les 32 entitats federatives del país, però cap d'ells va aconseguir els suports necessaris.[8] Enquestes d'opinióCampanyaDurant la campanya electoral es van registrar 93 assassinats, dels quals 32 eren candidats o precandidats a algun càrrec d'elecció popular, sent la campanya més violenta de la història del país. A més dels assassinats, es van registrar 131 amenaces, 77 atemptats i 17 segrestos.[9] Nou persones moriren el 22 de maig després de l'ensorrament de part de l'escenari en un míting electoral de Jorge Álvarez Máynez a San Pedro Garza García, prop de Monterrey.[10] ResultatsClaudia Sheinbaum va guanyar les eleccions presidencials de 2024 amb el 57,9% dels vots, convertint-se en la primera dona en ocupar el càrrec a Mèxic, imposant-se a Xóchitl Gálvez, de l'aliança opositora Fuerza y Corazón por México, que ha obtingut un 29% dels sufragis, i de Jorge Álvarez Máynez, el candidat de Moviment Ciutadà, que ha rebut un 10,5% dels vots.[11] Morena i els seus aliats el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM) va passar de governar 5 estats el 2018 a fer-ho en 23 després de les eleccions de 2024.[12] Morena i els seus aliats estan a prop de la majoria qualificada a les dues cambres segons el recompte ràpid: A la Cambra de Diputats, Morena aconseguiria entre 233 i 251 dels 500 escons, el PT entre 46 i 52 i el PVEM entre 67 i 77 i al Senat Morena tindria entre 57 i 60 dels 128 escons, el PT entre 9 i 13 i el PVEM entre 10 i 15. Els partits opositors van ser els grans perdedors a les eleccions doncs a la Cambra de Diputats, el Partit Acció Nacional (PAN) tindria entre 64 i 80 seients, el Partit Revolucionari Institucional (PRI) entre 30 i 41 i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) entre 0 i 8, i al Senat, el PAN tindria entre 19 i 22, el PRI entre 15 i 18 i el PRD entre 0 i 3. Moviment Ciutadà (MC) a la Cambra de Diputats obtindria entre 23 i 32 seients i al Senat entre 4 i 8.[12] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia