El país de l'aigua

El país de l'aigua

Waterland
Fitxa
Direcció	Stephen Gyllenhaal
Protagonistes	Jeremy Irons Ethan Hawke Lena Headey Pete Postlethwaite Cara Buono David Morrissey Maggie Gyllenhaal Sinéad Cusack John Heard Ross McCall Sean Maguire Matyelok Gibbs
Guió	Graham Swift
Música	Carter Burwell
Fotografia	Robert Elswit
Muntatge	Lesley Walker
Vestuari	Lindy Hemming
Productora	Film4 Productions i Stephen Woolley
Distribuïdor	Fine Line Features i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1992
Durada	95 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Basat en	Waterland ^(en)
Gènere	cinema de misteri, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	Pittsburgh

El país de l'aigua (títol original: Waterland) és una pel·lícula del Regne Unit basada en la novel·la Waterland de 1983 escrita per Graham Swift. La cinta va ser estrenada el 1992, dirigida per Stephen Gyllenhaal i protagonitzada per Jeremy Irons i Sinéad Cusack que interpreten Tom Crick i Mary Crick, respectivament. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Tom Crick és un professor d'història en un col·legi anglès, l'apatia dels seus alumnes l'inciten, al principi, a narrar a la seva classe alguns records excitants de la seva joventut, però amb els dies i els recents problemes amb la seva esposa Mary, apareix un Tom turmentat que necessita esplaiar-se, per això les històries canvien a poc a poc fent-se més complexes i tèrboles, sortint a flot tot el traumàtic passat, a les terres pantanoses de l'Est d'Anglaterra.[2]

Repartiment

• Jeremy Irons: Tom Crick
• Sinéad Cusack: Mary Crick
• Grant Warnock: Tom, de jove
• Lena Headey: Mary, de jove
• Callum Dixon: Freddie Parr
• Sean Maguire: Peter
• Ross McCall: Terry
• Camilla Hebditch: Shirley
• David Morrissey: Dick Crick
• John Heard: Lewis Scott
• Maggie Gyllenhaal: Maggie Ruth
• Ethan Hawke: Mathew Price
• Cara Buono: Judy Dobson

Rebuda

• Premi Sant Jordi de Cinema de 1994 al millor actor estranger per Jeremy Irons (compartit amb M. Butterfly (1993) i Fatale (1992)).
• Crítica: "Comença bé però a meitat del relat el guió fa aigües i l'avorriment t'inunda."[3]

Referències

1. «El país de l'aigua». esadir.cat.
2. «Waterland». The New York Times.
3. Martínez, Luis «Waterland». El País.