El cochecito
El cochecito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 3 de novembre de 1960. Està basada en el relat Paralítico, de l'obra Pobre, paralítico y muerto (1960), de Rafael Azcona.[1] La pel·lícula va obtenir el Premi de la crítica, atorgat per FIPRESCI, en la 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,[2] així com el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola.[3] ArgumentDon Anselmo Proharán (José Isbert) és un ancià totalment decidit a adquirir un cotxet d'invàlid amb motor, igual que el que té el seu amic Lucas i altres companys de la seva edat. Malgrat l'oposició de tota la seva família, Don Anselmo no desisteix del seu capritx, fins i tot si per a aconseguir-lo es veu obligat a vendre les joies de la família. Quan el seu fill Carlos (Pedro Porcel) s'assabenta, l'obliga a retornar-ho. En venjança, Don Anselmo presa la decisió d'enverinar a la seva família. Quan intenta fugir en el seu cotxet, no obstant això, és finalment detingut per la Guàrdia Civil. ProduccióLa versió inicial de la pel·lícula donava clarament a entendre que Don Anselmo complia els seus fúnebres propòsits, però aquest final va ser prohibit per la censura, optant-se llavors per una versió més edulcorada en la qual implícitament es veia que el decidit ancià no executava el seu pla i la família continuava viva.[4] En una breu seqüència apareixen caracteritzats de frares el guionista, Rafael Azcona, i Carlos Saura.[4] Els interiors es van construir en els Estudis Sevilla i, amb la finalitat d'obtenir un major realisme, les parets van ser enguixades «per a transmetre la sensació d'una llar claustrofòbica».[5] Referències
Vegeu també
Bibliografia
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia