El Palamó

El Palamó

Tipus	barri d'Alacant
Localització
38° 23′ 12″ N, 0° 29′ 20″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alacantí
Municipi	Alacant

El Palamó (també anomenat Vilafranquesa)[1] és un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacantí, situat en la part nord del terme municipal, a 4,2 km en línia recta del Mercat Central d'Alacant i uns 600 m a l'est de Sant Vicent del Raspeig; limita per la seua banda sud amb la autovia Alacant-Múrcia. Segons el cens de l'1 de gener del 2005, el nucli del Palamó té un total de 2.773 habitants.

Història

El nom de El Palamó és d'origen incert,[2][3] però possiblement provinga del mossàrab.[4]

Vilafranquesa, deu el nom al seu fundador Pere Franquesa,[5] secretari d'Estat, qui en 1592 va comprar dues finques (El Palamó i Orgègia) en el terme municipal de la ciutat d'Alacant amb la finalitat d'establir-hi un cert nombre de colons. En 1598 li va ser concedida la jurisdicció alfonsina. Uns anys més tard, Felip III li atorgava a la seua titular la jurisdicció suprema.

En la segona mitat del segle xviii, el senyoriu va acabar en mans d'en Bernardo de Vilarig, comte de Cirat i Palamó, que va procedir a l'amollonament i separació definitiva del terme del Palamó del d'Alacant.

A causa de les dificultats econòmiques per les quals travessava, l'Ajuntament del Palamó va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alacant la seua annexió a aquest el 1930. Les condicions de la fusió van fixar-se l'any següent i van considerar-se efectiva a partir de l'1 de gener de 1932. Entre les condicions cal ressaltar la primera d'elles, per què aquesta vila acceptava amb caràcter definitiu la fusió, i la sisena, per la qual la seua població compartiria amb la ciutat d'Alacant el gaudi de tots els béns i drets de la ciutat.

Monuments d'interés i festivitats

Al Palamó hi ha una església, una ermita, un xicotet cementeri, una biblioteca municipal i dos col·legis. Se celebren tots els anys, en el mes de març, les festes de Moros i Cristians. El dissabte següent al 14 de febrer se celebra la processó cívica al Panteó dels Guijarro, on van ser afusellats alguns dels Màrtirs de la Llibertat el 1844.

Demografia

Evolució demogràfica de l'antic municipi del Palamó[6]
	1787	1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930
Població	1.066	1.297	1.386	1.255	1.431	1.287	1.255	1.187

Quant a l'evolució demogràfica del barri en els últims anys, les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística i de l'Ajuntament varien de manera important:

Evolució demogràfica del Palamó (barri)
	1997	2001	2002	2003	2004	2005	2006
Població segons l'INE[7]	Sense dades	159	438	682	899	1.131	1.454
Població segons l'Ajunt.[8]	2.485	2.488	2.565	2.626	2.659	2.773	2.949

Referències

1. «el Palamó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2022].
2. Casanova, Emili. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001). Universitat de València, 2002. ISBN 978-84-370-5443-8. 
3. Fuentes, Alvaro Galmés de. Los topónimos: sus blasones y trofeos (la toponimia mítica) (en castellà). Real Academia de la Historia, 2000. ISBN 978-84-89512-79-5. 
4. Torres Faus, Francesc «La Toponímia del terme general d'Alacant». Actes del catorzè Col·loqui general de la Societat d'Onomàstica (segon d'onomàstica valenciana), Alacant, 13-15 d'abril de 1989, 1991, pàg. 686.
5. Gil Olcina, Antonio. Singularidades del régimen señorial valenciano : expansión, declive y extinción de la señoría directa. Alacant: Universitat d'Alacant, 2012. ISBN 9788497172356. 
6. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine.. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, recopilats en Censo de 1787 "Floridablanca", tom 6. INE. Artes Gráficas Sorual. Madrid, 1991.
7. Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales
8. Font: Ajuntament d'Alacant. Población por núcleos y entidades Arxivat 2007-03-22 a Wayback Machine.