Efesita

Efesita
Fórmula química	LiNaAl₂(Si₂Al₂)O10(OH)₂
Epònim	Efes
Localitat tipus	Gumuch-dagh, Efes, Esmirna, Regió de l'Egeu, Turquia
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.06
Dana	71.2.2b.16
Heys	16.2.8
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,12Å; b = 8,85Å; c = 19,3Å; β = 95,08°
Color	rosa translúcid
Duresa (Mohs)	3,5 a 4,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,592 a 1,595 nβ = 1,624 a 1,625 nγ = 1,625 a 1,627
Birefringència	δ = 0,033
Angle 2V	mesurat: 18° to 28°, calculat: 18° to 28°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, Mg, Ca, Ba, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Any d'aprovació	1851
Símbol	Eph
Referències	[1]

L'efesita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la mica trioctaedral. Va ser anomenada en honor de l'antiga ciutat d'Efes, situada prop d'on va ser trobat el primer espècimen d'aquest mineral.

Característiques

L'efesita és un fil·losilicat de fórmula química LiNaAl₂(Si₂Al₂)O₁₀(OH)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de llibres i flocs que mesuren fins a 13 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'efesita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques».

Formació i jaciments

L'efesita va ser descoberta prop de l'antiga ciutat d'Efes a l'actual Esmirna (Regió de l'Egeu, Turquia). També ha estat descrita a Àustria, Dinamarca, els Estats Units, Grècia, Guyana, Macedònia del Nord, Noruega, Rússia, Sud-àfrica i el Tajikistan.[1]

Sol trobar-se associada a altres mineral com: corindó, magnetita, diàspor, braunita i bixbyita.[2]

Referències

1. «Ephesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Ephesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 30 juny 2018].