Efecte Caipirinha

Efecte Caipirinha

Tipus	crisi econòmica
Interval de temps	1997 - 2002
Estat	Argentina
Punt de sortida	Brasil
Efectes	Crisi econòmica d'Argentina 1999-2002

L'efecte Caipirinha és una metàfora que es va utilitzar en els anys 1990 per designar l'extensió de la crisi econòmica que enfrontava Brasil a altres països del món, especialment Argentina.[1]

Història

El 1997, el Brasil travessava una crisi econòmica sota el mandat de Fernando Henrique Cardoso. Es va caracteritzar per la fugida de capitals, la caiguda del nivell d'activitat i l'increment del dèficit públic.[2] La mesura que va prendre el govern per revertir aquesta situació va ser la devaluació del real pel que fa al dòlar.[3] Aquesta situació va generar un efecte sobre l'economia argentina que va veure com queien les exportacions cap al Brasil, aprofundint el seu declivi.[4] L'efecte de la crisi brasilera sobre l'economia Argentina va rebre el nom d'efecte Capirinha per part de la Fundación Capital, denominació que van fer servir després economistes i mitjans de comunicació.[5] Aquest nom deriva del conegut com efecte Tequila, un fenomen econòmic similar originat per la crisi de Mèxic de 1994 i que ja s'havia replicat amb l'efecte Arròs de 1997 al sud-est asiàtic; bescanviant el nom pel tradicional còctel brasiler.[6]

Evolució de la balança comercial d'Argentina, on s'observa la caiguda de les importacions arran de l'esclat de l'efecte Caipirinha (1997-99 fins 2001-02).

Els sectors més afectats de la indústria argentina van ser aquells que depenien del mercat brasiler, com ara: motors de cotxe, tèxtils, calçat, làctics, maquinària elèctrica, plàstics, fruites fresques i pneumàtics.[5] La caiguda en el nivell d'activitat va tenir també efecte sobre la recaptació fiscal i va produir un augment del dèficit argentí a finals dels anys 90.[7]

El govern argentí, primer sota la presidència de Menem (1989-1999) i després de De la Rúa (1999-2001), va prendre la decisió de no devaluar el peso malgrat l'escenari de pèrdua de competitivitat contra el Brasil, la qual cosa va desencadenar en el corralito i la crisi de desembre de 2001.[8]

Referències

1. Sáinz, Pedro; Calcagno, Alfredo «La economía brasileña ante el Plan Real y su crisis» (pdf). CEPAL – SERIE Temas de coyuntura. ONU [Santiago de Xile], 7-1999. Arxivat de l'original el 2021-07-20 [Consulta: 20 juliol 2021].
2. «GESTIÓ ESTRATÈGICA DAVANT LES CRISIS ECONÒMIQUES». Art bmx magazine. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
3. Porta Corón, Aleix. El Brasil: Un creixement econòmic sostingut i durador? (pdf) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015-06.  Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
4. Wasilevsky, Juan Diego. «Efecto caipirinha: la devaluación del real destruyó la competitividad argentina» (en castellà). iProfesional, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 2021-07-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
5. «El efecto caipirinha no pondría en riesgo la convertibilidad». La Nación, 18-01-1999. Arxivat de l'original el 2021-07-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
6. «Crisis económica de 2008-2010». Junta de Andalucía. Arxivat de l'original el 2021-07-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
7. Castro Peña, Lady Rosario. Intervención del Fondo Monetario Internacional en América Latina (pdf) (tesi). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2020.  Arxivat 2021-07-20 a Wayback Machine.
8. «De la Gran Recesión al 'efecto Tango': la historia de las crisis mundiales». El Economista, 28-01-2014. Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 20 juliol 2021].