Edwige Fenech (Bona, Algèria francesa, 24 de desembre de 1948) és una actriu i productora italiana de pare maltès i mare siciliana. És coneguda sobretot per haver interpretat durant la dècada de 1970 nombroses pel·lícules pertanyents al gènere de la comèdia eròtica italiana.
Biografia
Va néixer a Annaba, aleshores anomenada Bône, a l'Algèria francesa, el 24 de desembre de 1948, filla de Felix, d'origen maltès, i Yvonne, siciliana originària d'Acate, a la província de Ragusa, de la qual més tard va esdevenir ciutadana honorària.[1][2] Després del divorci dels seus pares, es va traslladar amb la seva mare a Niça, a França, on va estudiar batxillerat i va estudiar dansa i medicina. Allà la van observar mentre caminava pel carrer i la van contractar per a un petit paper a la pel·lícula Toutes folles de lui de Norbert Carbonnaux.[3]
Des de molt jove va començar a participar en concursos de bellesa i als 16 anys va guanyar “Miss Mannequin de la Côte d'Azur”. Posteriorment, el 1967, es va tornar a proclamar vencedora en "Lady França".[4] obtenint així el dret a participar a Lady Europa com a representant del seu país; l'esdeveniment es va produir a l'agost i Fenech va acabar en tercer lloc, darrere de la guanyadora Dolores Agusta i l'espanyola Rocío Jurado.[5]
Després d'aquests primers passos, i gràcies a la seua sensual i exuberant bellesa llatina, va començar a treballar com a model. Havia iniciat estudis de medicina, que va abandonar.
En el personal, va tenir un fill del director i productor Luciano Martino (1941). Més tard va estar unida sentimentalment a l'empresari Lucca Cordero di Montezemolo, president de Ferrari i FIAT i un dels organitzadors de la Copa Mundial de Futbol de 1990 a Itàlia. Actualment és la companya sentimental del galerista Angelo Bucarelli.
Cinema
Tot i que no va guanyar el concurs de Lady Europa, va ser observada per un cercador de talents que li va proposar rodar a Itàlia, com a protagonista, la pel·lícula Samoa, regina della giungla, dirigida per Guido Malatesta; després es va traslladar a Itàlia amb la seva mare.[3] Va treballar en produccions eròtiques de baix pressupost, però posteriorment va aconseguir fer pel·lícules considerades més dignes. A Itàlia, després del final dels anys 1960 i l'inici dels anys 1970, va actuar en pel·lícules del gènere giallo (thriller), molt en voga en aquells anys.
La seva consagració va arribar el 1972, quan va representar a la protagonista de la decameronesca Quel gran pezzo dell'Ubalda tutta nuda e tutta calda, de Mariano Laurenti, convertida en pel·lícula de culte, com la successiva Giovannona Coscialunga disonorata con onore. Des d'aquest moment i durant tota una dècada va ser la reina de la comèdia eròtica italiana, en totes les seves modalitats (escolàstica, militar, hospitalària i policíaca). La primera pel·lícula d'aquest últim gènere interpretada per ella és La poliziotta fa carriera (1976, en la qual òbviament interpreta a una provocativa policia), fins a l'última pel·lícula de la sèrie en 1981. El seu primer nu integral en la pantalla gran es remunta a la pel·lícula La pretora (1976), dirigida per Lucio Fulci.
El seu gran èxit entre el públic masculí, que la considera una veritable sex symbol, es deu a un cos ple de corbes i a una forta càrrega seductora i provocativa, que els directors no van dubtar a mostrar en cada pel·lícula. Després de passar gairebé trenta anys des de la seva última comèdia eròtica, Edwige és considerada una icona del gènere, que a Espanya es va conèixer gràcies a les retransmissions de la cadena Tele5 durant els anys 1990. En 2007 va fer un cameo en Hostel 2, gràcies a Quentin Tarantino, el seu incondicional fan.[6]
Televisió
Passada la seva època cinematogràfica, en els anys 1980 va començar a fer-se un buit en la graella televisiva italiana amb multitud de programes als canals Itàlia 1 i Canale 5. La seva fama va anar augmentant i la seva consagració va arribar amb el programa Domenica In (Domingo A), del període 1989-1990, en el qual es revelà com una presentadora simpàtica i refinada. Poc després, el 1991, va presentar al Festival de San Remo.
A mitjans de la dècada de 1990, va crear una productora per finançar diverses minisèries i telefilms italians, mentre que en dates més recents també ha produït pel·lícules prestigioses com Fernando i Carolina (1999) de Lina Wertmüller o la recent versió del mercader de Venècia (2004), dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Al Pacino, Jeremy Irons i Joseph Fiennes. El seu últim film com a actriu havia estat Il fratello minori (2000), fins que en 2007 va tornar a la interpretació realitzant una participació especial en la pel·lícula de terror nord-americà Hostel 2.
La producció cinematogràfica
En els últims anys s'ha ocupat a temps complet de produccions televisives i cinematogràfiques a través de la seva societat Immagine i Cinema S.r.l.. Entre les pel·lícules produïdes per ella destaca la ja citada El mercader de Venècia (2004).
.jpg)
.png)
.jpg)
