Eduardo Blanco

Eduardo Blanco

(2018)
Biografia
Naixement	28 febrer 1958 (66 anys) Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	actor

Eduardo Blanco (Buenos Aires; 28 de febrer de 1958) és un actor argentí de cinema, teatre i televisió.

Biografia

És un actor argentí d'origen gallec,[1] ja que els seus dos progenitors eren oriünds de Galícia. Una de les seves àvies està enterrada al municipi de Lalín, a la província de Pontevedra.[2]

Carrera

Blanco va començar com a actor de teatre sota la direcció de Norma Aleandro a Cyrano de Bergerac, i posteriorment va actuar en obres de William Shakespeare com El somni d'una nit d'estiu i Macbeth.

El seu debut en cinema va ser a Victoria 392 (1984), on va conèixer i va fer amistat amb el director Juan José Campanella i el seu guionista Fernando Castets. Campanella i Castets es dedicarien més tard a escriure papers específicament per a ell en una trilogia de pel·lícules que va tenir a Ricardo Darín com a protagonista i a Blanco com el seu amic: El mismo amor, la misma lluvia (1999), El hijo de la novia (2001) i Luna de Avellaneda (2004). Blanco va col·laborar per cinquena vegada amb Campanella en la sèrie de televisió Vientos de agua (2006).[3]

A televisió ha actut a la sèrie Aquí no hay quien viva (2008) i el 2011 va participar del cicle Recordando el show de Alejandro Molina pel canal Encuentro.[4]

Filmografia

• Cuando dejes de quererme (2018)
• Paternóster, la otra mirada (2016)
• Kamikaze (2014)
• 20.000 besos (2013)
• Una mujer sucede (2012)
• El pozo (2012)
• La vida empieza hoy (2010)
• Una hora más en Canarias (2010)
• Pájaros muertos (2009)
• Naranjo en flor (2008)
• Un minuto de silencio (2005)
• Tapes (2005)
• El tango de la psicoanalista (2005)
• Luna de Avellaneda (2004)
• Conversaciones con mamá (2004)
• El hijo de la novia (2001)
• El mismo amor, la misma lluvia (1999)
• Victoria 392 (1984)

Televisió

• Alta mar (2019-2020)
• Se trata de nosotros (2015)
• Entre caníbales (2015)
• Fronteras (2011)
• Recordando el show de Alejandro Molina (2011)
• Aquí no hay quien viva (2008)
• Vientos de agua (2006)
• Historias de sexo de gente común (2005)
• Franco Buenaventura, el profe (2002)
• El sodero de mi vida (2001)
• Primicias (2000)
• El hombre (1999)
• Por siempre mujercitas (1995-1996)
• Estrellita mía (1987)
• La viuda blanca (1986)
• Duro como la roca... frágil como el cristal (1985)

Premis

• Premi Cóndor de Plata al millor actor de repartiment:
  • 2000 per El mismo amor, la misma lluvia[5]
  • 2002 per El hijo de la novia[6]
• Premi Clarín 2004 com a millor actor de repartiment en cinema per Luna de Avellaneda.[7]
• Nominat al Martín Fierro 2006 com a millor actor protagonista d'unitari i/o minisèrie.[8]
• Premi d'Honor a la XVIII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (2012)[9]
• Premi Chano Piñeiro 2008 atorgat per la Xunta de Galicia.[10]

Referències

1. «Ascendencia gallega de Eduardo Blanco». El País, 23-03-2010 [Consulta: 9 diciembre 2018].
2. Eduardo Blanco: “Me emocioné al pensar qué hubiera sentido mi abuelo al ver que su nieto volvía a su tierra a presentar una película”, cronicasdelaemigracion.com
3. Eduardo Blanco: “Campanella te invita a jugar”, La Voz, 26 de juliol de 2015 (cal subscripció)
4. Eduardo Blanco, de Campanella a Netflix, Clarín, 26 de maig de 2019
5. http://www.eldia.com.+«Hoy entregan los premios Cóndor de Plata» (en español), 08-05-2000. [Consulta: 10 agost 2017].
6. Diario Los Andes. «Premios Cóndor de Plata - El hijo de la novia, la gran ganadora» (en español), 12-09-2002. [Consulta: 10 agost 2017].^[Enllaç no actiu]
7. Homenaje a Eduardo Blanco, madarid.org
8. Vientos de agua a asteriscos.tv
9. La Muestra de Cine Latinoamericano premia a Eduardo Blanco y Jaume Balagueró, La Información, 9 de març de 2012
10. El Progreso de Lugo. «Los Premios Chano Piñeiro hermanan al cine gallego y argentino», 19-12-2008.