Eduard Ripoll i Perelló

Eduard Ripoll i Perelló

Biografia
Naixement	23 maig 1923 Tarragona
Mort	28 març 2006 (82 anys) Barcelona
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1996 – 2006 ← Martí de Riquer i Morera – Pere Molas i Ribalta →
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Director de tesi	Lluís Pericot i Garcia
Activitat
Ocupació	Arqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Ocupador	Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1978–) Institut Arqueològic Alemany Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Reial Acadèmia Europea de Doctors
Família
Fills	Sergio Ripoll López

Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. A finals dels anys 50, junt amb Maria Petrus, María Luisa Serra Belabre i Guillem Rosselló Bordoy, va formar part de l'equip d'investigació liderat per Pericot.[1] Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[2][3]

Biografia professional

Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[2][4] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.

Obres

Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[5][6]

• Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
• El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
• La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
• Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
• Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
• Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
• Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
• Els grecs a Catalunya (1983)
• El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
• El arte de los cazadores paleolíticos (2002)

Referències

1. «Prehistoria y arqueologia de las islas Baleares. VI Symposium de Prehistoria Peninsular - PE_24_VI_Symposium-re.pdf» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 5 març 2022].
2. «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
3. «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 8 gener 2016].
4. (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
5. «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
6. «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385. 

Enllaços externs

• Necrològica a El País
• (anglès) Obituari amb fotografia Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Martín Almagro Basch	Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya 1981-1986	Succeït per: José Alfonso Moure Romanillo
Precedit per: Antoni Griera i Gaja	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIV 1978-2006	Succeït per: Pilar Vélez Vicente