Dolçamara
La dolçamara, dulcamara o morella amargant (Solanum dulcamara) és una planta enfiladissa (pot mesurar fins a 3 metres), perenne del gènere Solanum i que floreix a principis d'estiu. És nativa d'Europa i Àsia però s'ha estès per tot el món. A Amèrica del nord és considerada un problema, ja que és una herba invasora que es desenvolupa en tota mena de terrenys. EcologiaDistribució mundialÉs nativa d'Europa i Àsia, però es troba arreu del món HàbitatEs troba en salzedes, boscs de ribera poc densos, bardisses humides. Zona fitogeogràfica i bioclimàtica: Estatge muntà o muntanya humida o subhumida, més o menys plujoses. Descripció botànica![]() És una planta sarmentosa, sufructicosa a la base, glabrescent o pubescent; fulles alternes, peciolades, amb limbe de 4-9 cm (mida variable); cimes extraaxil·lars amb 10-25 flors o més de color violeta profund amb 5 pètals i 5 anteres; El fruit és una baia de color vermell brillant i de forma ovoide que primer té un gust amarg i després un gust dolç desagradable (d'aquí ve el nom de dolçamara). PropietatsLa dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes. La tija o la rel és utilitzada per a infusions, les fulles es digereixen pures, no es pot posar en aigua calenta perquè hi perd tot el valor curatiu. En tintura, l'extracte total de dulcamara es fa servir en fitomedicina per al tractament d'al·lèrgies; sola o associada a altres plantes. S'ha de tenir cura de la dosi perquè en excés és tòxica. FarmacologiaComponents actiusSaponòsids, àcid dulcamarètic (glucòsid), glucoalcaloides heteròxids (solanina, dulcamarina). Acció farmacològica
Indicacions i ContraindicacionsIndicacions
Contraindicacions
Precaució / IntoxicacionsÉs una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la:
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia