|
Dodecàedre romà Un dodecàedre romà és un petit objecte buit fet de bronze o pedra amb forma dodecaèdrica. Cadascuna de les cares pentagonals té un forat circular al mig que connecta amb un centre buit. Els dodecàedres romans daten dels segles II o III. S'han trobat vora cent d'aquests dodecàedres des d'Anglaterra fins a Hongria i a l'est d'Itàlia. La major part d'ells, però, es trobaren a Alemanya i França. Mesuren des de 4 fins a 11cm, amb textures variades. La funció o ús d'aquests dodecàedres és un misteri. No s'ha trobat cap menció en les imatges o textos que es conserven de l'època. S'especula entre usos com a portadors de veles (es va trobar cera dins d'un d'ells), daus, instruments d'inspecció, calibradors de canonades d'aigua o base per a l'estandard romà. També es considera la possibilitat que fossen artefactes religiosos d'algun tipus. Aquesta especulació es basa en el fet que la major part de les troballes foren a llocs gal·loromans.[1][2] Notes
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dodecàedre romà
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
