Discinèsia
En medicina, el terme discinèsia fa referència a trastorns dels moviments voluntaris o la presència de moviments involuntaris.[1] La discinèsia està present en alguns trastorns neurològics i forma part de la seva simptomatologia. EtiologiaLa discinèsia és un efecte secundari del tractament farmacològic amb el grup de fàrmacs coneguts com a neurolèptic. Dins d'aquest grup de medicaments podem trobar: haloperidol, clorpromazina, flufenazina, trifluoperazina, entre d'altres. A més a més, hi ha altres fàrmacs amb efectes similars als antipsicòtic que poden desencadenar un quadre de discinèsia. Alguns d'ells són: metoclopramida, flunarizina, etc.[2] SimptomatologiaAquest símptoma neurològic es reflecteix, principalment, a la cara de la persona. Alguns dels possibles símptomes o presentacions són: alteracions de la llengua, gesticulació facial, masticació repetitiva, moviment anormal de la mandíbula, entre d'altres.[3] PronòsticLa discinèsia, si es detecta a temps, només cal suspendre el tractament amb antipsicòtics. Si no se suspèn el tractament que provoca aquesta simptomatologia, els moviments anormals es poden tornar permanents i afectar la qualitat de vida de la persona.[4] Referències
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia