Dinizia excelsa
Dinizia excelsa és una espècie d'arbre de la selva tropical emergent de cobricel arbori sud-americana de la família de les lleguminoses, originària principalment del Brasil i Guyana.[1][2] En portuguès es coneix com a «angelim vermelho», «angelim», «angelim pedra» i «paricá», o de vegades «angelim falso», «faveira», «faveira-dura», «faveira-ferro» o «faveiro-do-grande».[3] En llengua tiriyó s'anomena «awaraimë» i en wapixana «parakwa». DescripcióÉs l'espècie més alta de la família dels pèsols, les lleguminoses, i una de les espècies d'arbres tropicals més altes de qualsevol família que arriba més amunt dels 60 metres. El tronc desarmat és cilíndric i un dels exemplars més grans és de 15 a 22,5 metres, fins a 3 metres de diàmetre a nivell del sòl. El diàmetre a l'alçada de l'home (DBH) dels exemplars madurs sol ser d'entre 80 a 200 centímetres, amb contraforts que van des dels moderats fins als forts amb una alçada de 4 a 5 metres.[2][4] El duramen és marró vermellós amb una albura una mica més pàl·lida. La fusta és duradora i difícil de treballar per la seva densitat i veta irregular.[1] Distribució i hàbitatEs troba a Guyana, Surinam i a la selva amazònica del Brasil (als estats del nord i centre-oest d'Amapá, Amazones, Mato Grosso, Pará, Rondônia, Roraima i Tocantins). L'any 1992, el botànic Harri Lorenzi també en va reportar a l'estat d'Acre.[3][5] L'espècie creix en boscos mixtos humits i de terra alta no inundats coneguts com a «floresta ombrofila mista», bosc tropical a «terra ferma», bosc tropical de fulla perenne i bosc tropical sec.[4] S'ha registrat a cotes de 50 a 490 metres sobre el nivell del mar.[4] Exemplar més altL'exemplar mesurat més alt és de 88,5 metres amb un diàmetre de 5,5 metres, que es creu que té uns 400 anys d'antiguitat, descobert prop del riu Jari a Inipuku (municipi d'Almeirim, estat de Pará) el 2019.[6][7] El descobriment es va fer mitjançant l'exploració làser aerotransportada (ALS) i la verificació de camp al bosc estatal de Paru, que comparteixen els estats de la conca amazònica brasilera d'Amapá i Pará.[8][9][10] El 7 d'octubre de 2022 un grup d'investigadors va arribar a l'arbre i van mesurar un diàmetre de 9,9 metres, equivalent a l'alçada d'un edifici de 25 pisos o dues vegades l'estàtua del Crist Redemptor de Rio de Janeiro.[11] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia