Difiodòncia![]() La difiodòncia[1] és la condició dels animals difiodonts, és a dir, aquells que tenen dues dentadures denticions successives: primer les dents temporals i després les dents permanents.[2][3][4] La majoria dels mamífers són difiodonts, car necessiten una dentadura forta, robusta i completa per mastegar l'aliment. Els difiodonts contrasten amb els polifiodonts, que canvien les dents constantment.[5] També es diferencien dels monofiodonts, que tenen una sola dentadura per a tota la vida.[6] En els difiodonts, el nombre de dents reemplaçades varia d'una espècie a l'altra. En els éssers humans, un conjunt de vint dents temporals o «dents de llet» són substituïdes per un conjunt completament nou de trenta-dues dents permanents. De vegades hi pot haver hipodòncia o hiperdòncia (aquest últim en la disostosi clidocranial i la síndrome de Gardner). Les llebres només canvien les dents incisives posteriors, més petites, i conserven les anteriors. No se sap gaire cosa sobre els mecanismes del desenvolupament que regulen el canvi de dents en els difiodonts. La musaranya casolana i el porc nan xinès[7][8] es fan servir per estudiar el canvi de dents i la sortida de dents addicionals en els difiodonts. Els manatís, elefants i cangurs són dels pocs mamífers polifiodonts. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia