|
Diego Catalán Menéndez Pidal
Diego Catalán Menéndez-Pidal (Madrid, 16 de setembre de 1928 - Madrid, 9 d'abril de 2008) fou un filòleg i investigador espanyol. Vida i obraDiego Catalán va ser net de l'eminent erudit Ramón Menéndez Pidal; era fill de Jimena Menéndez-Pidal Goyri (1901-1990), pedagoga, i del químic Miguel Catalán Sañudo (1894-1957). Als vuit anys, amb la Guerra Civil, es va traslladar amb la seva família de Madrid a Segòvia i va viure allà fins a l'any 1944 educat pels seus propis pares i avi. Després del batxillerat a l'escola que havia fundat la seva mare (el Colegio-Estudio, que volia reviure la Institución libre de Enseñanza), de 1944 a 1949 va estudiar Filologia Romànica a la Universitat Complutense amb Rafael Lapesa i sempre en contacte amb el seu avi, retirat de la vida pública per raons polítiques. Diego Catalán va acompanyar la vida científica del seu avi i esdevingué el curador del seu patrimoni científic després de la seva mort el 1968. El 1951 es doctorà sota la direcció de Lapesa amb la tesi "Cronica de Alfonso XI. Una redacción amplia desconocida. Després d'un breu lectorat a Edimburg (1951-1952) va ser professor ajudant de la càtedra de Lapesa a Madrid. De 1954 a 1964 va ser catedràtic de Gramàtica Històrica a la Universitat de La Laguna a Tenerife, amb nombroses estances a l'estranger: Berkeley, Madison i Bonn (hi va ser el 1963-1964). El 1965 es va traslladar als Estats Units i va ensenyar a Berkeley, Madison i San Diego (1970-1988). El 1978 va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Després de no obtenir el 1979 la càtedra que havia deixat Rafael Lapesa a la Complutense de Madrid, en va obtenir una altra, el 1981 i fins a la seva jubilació, a la Universitat Autònoma de Madrid. En l'obra de Catalán s'ha de distingir la seva obra pròpia i l'obra destinada a la preservació i continuació del llegat del seu avi. Pel que fa a la seva recerca, malgrat la seva formació filològica, sempre tingué un interès per la història i, en realitat, no produí obra lingüística des dels anys 70.[1] Amb tot, també feu contribucions importants a la dialectologia i història de la llengua espanyola.[2] En relació a la historiografia hispànica, publicà estudis sobre Alfons XI, Alfons X el Savi, De la preservació de l'obra del seu avi, destaquen els 40 anys de dedicació, entre la mort de Menéndez Pidal i la mort de Catalán, a l'"Archivo del Romancero". També la labor d'edició de moltes obres del Menéndez Pidal, que culmina amb la Historia de la lengua española, publicada el 2005. ObresEspecialista en temes lingüístics i literaris medievals, ha publicat:
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
